Agustí Baró

Sóc un rodamón: No ho puc entendre, senyor batle

2012-01-25T15:00:00.000-08:00

Sóc un rodamón: No ho puc entendre, senyor batle

La Verdad | Web oficial de la Fundación Krishnamurti Latinoamericana

2011-12-12T13:45:00.000-08:00

La Verdad | Web oficial de la Fundación Krishnamurti Latinoamericana

L’he vist

2011-11-08T03:02:00.000-08:00

Sembla com si s'hagués trencat la clau de Mandala i quan sincerament ni recordava que hi havia un debat electoral, el destí m'ha conduit a trobar l'adreça web de televisió espanyola i haver de fer el seguiment del debat electoral per excel·lència de la temporada, prenent notes al marge gracies a google docs.(us en deixo la transcripció del debat sense interpretacions ni anàlisi).

Parlar de guanyadors i perdedors no es cosa senzilla, amb tota probabilitat la seva part de raó tenen els indignats en considerar que hi perdem tots, mes quan, observant en detall, i en concret el debat en qüestió, amb una durada de poc mes de dues hores, l'aspirant es mostra candidat i el candidat sembla un aspirant una mica esgotat, capficats els dos en des-qualificar e intranquil·litzar l'opositor, tot plegat amb el rere fons d'una Espanya amb cinc milions d'aturats i altres tants temorosos de perdre'l que navega a les aigües d'una crisi sistèmica, d'àmbit mundial, de la qual tampoc se'n avenen a raons. Ens mereixem mes!?

Entrar en detall a analitzar el tempo, les aptituds, els gestos i les fites perseguides i aconseguides per ambdós contendents podria arribar a resultar tediós, avorrit, i m'ho estalviaré, emperò si que us en vull referir les perles que personal-ment, sorprenent-me, m'han cridat l'atenció: Destacar la especial atenció al paper preponderat de les PIMES i les pensions en el debat, on l'un i l’altre han aconseguit preocupar l'audiència. I afortunadament poder destacar que ja a hores d'ara els dos partits majoritaris tenen sobre la taula la realitat d'haver d'afrontar una revisió del sistema electoral.

En el núvol: 150 eines gratuïtes per a crear materials didàctic...

2011-10-24T23:47:00.000-07:00

En el núvol: 150 eines gratuïtes per a crear materials didàctic...: Generadores de cuadernos, libros y publicaciones digitales Cuadernia online (Consejería de Educación y Ciencia de Castilla-La Manch...

Quant a PIMEM. E la nave va

2011-09-09T00:00:00.000-07:00

Per anar il·lustrant quant passa recomano el film de Federico Fellini, E la nave va, en el qual, de forma satírica, es retraten les lluites de poder al món de l’òpera. Quant al cap i a la fi la vida segueix. All dat jazz.

Agradeciendo los 100 años del nacimiento de Marshall McLuhan desde el lugar que imaginó

2011-07-22T00:49:00.000-07:00

Agradeciendo los 100 años del nacimiento de Marshall McLuhan desde el lugar que imaginó

Hipersociedad y claves para optimizar nuestro mensaje en ella.

2011-06-26T00:25:00.000-07:00

Hipersociedad y claves para optimizar nuestro mensaje en ella.

WikiEducator

2011-06-15T15:02:00.000-07:00

WikiEducator

Monedas alternativas, mercados anónimos y la vista en el dedo, no en el sol.

2011-06-13T12:38:00.000-07:00

Monedas alternativas, mercados anónimos y la vista en el dedo, no en el sol.

Blog de Eduard Punset » Las infranqueables murallas del mercado político

2011-06-12T04:41:00.000-07:00

Blog de Eduard Punset » Las infranqueables murallas del mercado político

Islandia se convierte en la primera democracia 2.0

2011-06-10T12:54:00.000-07:00

Islandia se convierte en la primera democracia 2.0

G8, Naciones Unidas e internet como derecho universal: signos de un cambio imparable

2011-06-07T22:57:00.000-07:00

G8, Naciones Unidas e internet como derecho universal: signos de un cambio imparable

Video resumen Manifestación 15M Democracia Real Ya

2011-05-17T01:39:00.001-07:00

Estudio sobre la competencia digital

2011-05-13T14:20:00.000-07:00

Estudio sobre la competencia digital

Instantània de realitat

2011-05-06T23:52:00.000-07:00

Vaig tenir el goig d’assistir a la presentació del diagnòstic social de la barriada de Son Gotleu de Palma, impulsat per l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, amb el que és pretén a més de recollir un retrat de la realitat de la zona, propiciar l’engegada, l’impuls, d’iniciatives, entorn a metodologies concretes, de participació, col·laboració i treball comunitari, a la ciutat de Palma, plantejat reforçar des de l’administració l'articulació de la societat civil i el teixit associatiu. Amb el lema de Barris en marxa 2011 l'àrea de Benestar Social, Treball i Participació afronta aquest repte.

Des de el meu punt de vista, la realitat vessa, amb una aclucada d’ull en la que proven de capturar un simple instant del que ens envolta observarem que poca cosa s’escapa a la necessitat d’haver de reaccionar i emprendre l’acció col·lectiva, aportant, encara que sigui sols, un gra de sorra.

Arreu del món sentim parlar de plans i programes de desenvolupament social, molts dels quals impulsats per alarmes de marginació i deteriorament social aixopluguen la canalització de recursos públics i privats per a dur a terme activitats, accions, pal·liatives que a l’hora constaten les mancances formatives, recomanant labors educatives i preventives.

Cap a on? n'és la pregunta que pot impulsar l'acció pel desenvolupament social. I si em d’acceptar la multiplicitat de respostes en funció de la percepció, també, individual, resultara senzill comprovar les excel·lencies del treball, la col·laboració i la capacitació en xarxa.

Com qui no s’en tem que s’a fet una taca d’oli a la pitera de la camissa o bé l’observa com s’escampa, la tapa o hi posa pols de talco, la taca hi es, i demà al mati ens tornarem a aixecar del somni de l’ahir per haver de trepitjar el present. Facem els somnis realitat

Mito de la caverna - Platón

2011-04-29T13:14:00.000-07:00

2011-03-14T09:47:00.000-07:00

Etiquetas psiquiátricas de trastornos inventados | Spot del CCHRInt

2011-03-03T08:29:00.000-08:00

Punset Honoris.mp4

2011-02-09T13:11:00.000-08:00

Blog de Eduard Punset » Punset investido doctor honoris causa por la UIB

2011-02-09T09:59:00.000-08:00

Blog de Eduard Punset » Punset investido doctor honoris causa por la UIB

El Proyecto Matriz #144. PUEBLOS EN TRANSICION

2011-01-26T09:49:00.000-08:00

a Sineu

2010-12-19T12:31:00.000-08:00

a Labordeta

2010-09-19T01:04:00.000-07:00

Ens ha deixat José Antonio Labordeta, cantautor, polític i escriptor, a l’edat de 75 anys, a resultes del càncer de pròstata que patia ençà el 2006. Et recordaré, si bé no podem tornar enrere, seguiré el teu consell sempre atent i content doncs hi haurà un dia en que tots en obrir els ulls veurem una terra que visqui en llibertat.

Les meves converses a Formentor

2010-09-18T07:48:00.000-07:00

Quina mena de bruixot estàs fet que l'atzar et mena de forma i manera tan curiosa?

Així em saludava l'amic Biel Matamalas mentre acabàrem de fini-quitar el desdejuni, al qual ell s'afegí amb un simple cafetó de bon matí. Entorn a la taula: jo mateix, cruspint-me un parell de mini croissants, deliciosos, per cert, com no podia ser d'altra manera a les instal·lacions d'acollida, l'Hotel Barceló Formentor, l'apreciat Miquel López Crespi amb qui, i gràcies a qui, he pogut assaborir el miratge de la fita compartida, i Rosa Maria Colom a qui per primera vegada tenia el plaer de conèixer. I mentrestant, converses.

En Biel feia referència al darrer post publicat al meu weblog, de títol, 971 balears, i el munte de causalitats entorn a les també converses nostres a Formentor.

En el transcurs de les Jornades, personalment, mentre m'anava fent a la idea del que representaren, representen, volen representar i representaran; m'imaginava el que el seu dia foren i pregnaren en la memòria col·lectiva. Així doncs el meu imaginari se’n feia la representació, de veritat us ho dic, escric. La imaginació viatjava en el temps i se’n figurava el que realment, possiblement, imaginàriament, visqueren els personatges assistents en la representació del temps, tot provant de superar estereotips de tot quant pugui, pogués, o no ser adient dir, fer i o compartir.

Quan arribàrem a l’Hotel Barceló Formentor, recollides les acreditacions, el primer de tot fou instal·lar-nos a l’habitació, en haver-ho fet es tractava d’anar-nos familiaritzant amb el mapa d’esdeveniments. El primer de tots l’Obertura a càrrec de Bàrbara Galmés, qui enceta amb una excel·lent introducció i el considerat Basilio Baltasar, amb qui coincidírem abans de l’acte d’obertura, sortint de les respectives cambres, tot complaent-nos de retrobar-nos i el qual ens il·luminà amb una obertura magistral que si bé en castellà gaudírem d’escoltar per la riquesa de matisos de la llengua emprada i l’excel·lència del contingut.

Curiosament coincidíem en reflexions i pensaments que compartirem en les nostres. altres, converses a Formentor. Amb Basilio, a rampellades, en Biel Matamales i en Miquel López contemporitzàvem les possibilitats del qui, que, com i perquè ments encuriosides en un entorn tan particular aconseguiren mitificar, per a la posteritat, contertuliar sobre el fet d’escriure.

Enguany l’edició conversà al voltant de “Les màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs”. En particular, a priori, m’interessà especialment què se’n diria sobre els blogs i efectivament us puc ben dir, sincerament, que resultà francament instructiu saber dels blogs dels tertulians (Agustín Fernández Mallo, Biel Mesquida, Patricio Pron, Llucia Ramis, i Juan Cruz), els quals s’estengueren sobre els seus propis blogs entrant més endavant en una trista bombolla de negativisme entorn a l’insult que resa sota, per a mi, la falsa i ingènua presumpció d’impunitat de l’intrús anònim. La qual cosa a més de confegir-me l’impuls a intervenir en la conversa possibilità estendre'ns en les altres converses a Formentor.

Amb poques paraules vaig trobar d’intervenir per tal d’explicitar un fenomen, el de l’accessibilitat a la xarxa, Internet, la gratuïtat, la senzilleza dels blogs com a plaguetes en les quals hom fa el que sap mentre la humanitat creix, afanyant-se en un procés de maduresa personal i col·lectiva, refermant identitat, i en la qual, probablement, a hores d’ara, ens trobam, i resulta aconsellable dur, portam, bolquers, per no pixar fora de test, mentre també provava de fer entenidor que l’anonimat no existeix a la xarxa.

Tota una experiència de coneixement en les converses on les vanitats fruïren excel·lents denotant la meravella d’aprendre a compartir. Pot ser moltes, massa intenses, i sucoses, totes les propostes del programa. Especialment l’Homenatge a Delibes amb records de la memòria de Salvador Bastida, recollint anècdotes de la seva amistat amb la família Delibes, i el retrat d’humilitat que realitzà Germán Delibes, fill del recordat i apreciat narrador de qui jo mateix recollia, per il·l·lustrar, el seu particular concepte de solidaritat, en un minipost d’aquells que m’afanyo en publicar.

Reveladores foren les aportacions de Agustín Fernández Mallo, Eduardo Jordá, José Carlos Llop, Llucia Ramis, i Chris Stewart els quals moderats per Emili Manzano s’engrescaren amb el títol genèric de “Cant a mi mateix” a parlar-nos d’ells mateixos rere l’impuls de l’escriptura a través dels diversos usos i conceptes sobre diaris, memòries i biografies. Sobtant-me particularment la frescor i naturalitat de Chris Stewart a qui no vaig poder resistir donar la mà així que se’m presentà l’oportunitat, resultant una agradable coneixença, afegint-se ell i la seva companya Annie a les també altres converses a Formentor aquelles que també narra l’amic Miquel López en la seva bitàcola a la xarxa.

Des de el meu particular punt de vista la literatura en totes les seves afeccions té la virtut de mostrar, facilitar al lector l’experiència dels altres, allò que en diuen posar-se en el lloc d’altri, cosa per altre costat summament instructiva, formativa i educativa. Si bé és cert que en funció de l’impuls que du a escriure a qui escriu es fa més o menys evident que el narrador és present a l’escena del que es descriu, doncs fàcilment podem entendre que és qui escriu qui explica a través de les seves pròpies vivències, experiència, el fet que narra. Ara bé considero que la màscara és un element que serveix a l’individu per a projectar altres experiències en un exercici narratiu d’allò que acordem plegats representa la careta.

Emocionant la intervenció de Miquel López Crespí a la taula sobre l’ofici de viure, al costat de Bartomeu Fiol, Josep Marí, Pere Joan Martorell, i Josep Lluís Aguiló, al cap i a la fi, som amics, ho vaig viure ben a prop seguint la seva perspicàcia, coneixement, i bonhomia en improvisar discurs ple d’experiència, d’ofici, de vida per i amb l’escriptura. Gràcies Miquel per la teva amistat.

Com es recollida la vida dels altres, contà, amb les particulars visions de; Rogelio Blanco, Miquel Dalmau, Josep Maria Quintana i Anna Caballé . Així com les particularitats de la memòria i el laberint abstret que el mena es pormemoritzar a través de l’experiencia d’Héctor Abad, Juan Cruz, Sergio Ramírez, Juan Gabriel Vásquez i Patricio Pron. Meravelloses les intervencions, “Descobrint el jo”, de Carme Riera, Esther Tusquets, i Vicente Verdú amb la presentació a càrrec de María Payeras. Explèndida la recordança al “Jo que fórem” que de la mà de Basilio Baltasar feren Rafael Argullol, Hans Magnus Enzensberger, i Luis Goytisolo. Acuradisim l’homenatge a José Saramago, a càrrec de Perfecto Cuadrado i Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago.

Mai m’hagués passat pel cap la possibilitat d'assistir a cap jornada literària i menys a les de Formentor. L’atzar i els seus capricis ho han fet possible i me n’alegro. Agraït d’haver-hi estat present conduit de la mà de Miquel López Crespí, al costat també de coneguts i amics protagonistes de les altres, també, converses a Formentor, mentre preníem café, conversant, comentant o simplement creuant comentaris frívols plens d’intensitat així com ullades de complicitat o recordança, tot gaudint al costat uns dels altres amb Carme Riera, Pere Morey, Miquel López, Rosa Maria Colom, Llucia Ramis, Emili Manzano, Chris Stewart, Annie Exton, Pere Joan Martorell, Basilio Baltasar, Biel Matamalas, Josep Joan Vidal, Miquel Ferrer, Juan Cruz, Laia Pubill, Lluís Llitjós, Javier Macias, José Carlos Llop, Agustín Fernández Mallo, Eduardo Jordá, Andreu Manresa, Perfecto Quadrado, Biel Mesquida, Cathy Sweeney, Perla Riera, Cati Cladera, Montse Diez, Pere xxx, Antonia xxx, ... i tants altres, confegint un especial racó en el meu particular jardí de la memòria.

971 balears

2010-09-09T14:18:00.000-07:00

Aquesta tarda en directe he intervingut al programa dirigit per Joan Montse 971 balears. Tenc per mi que avui vespre en tendreu altra ocasió per a veurer-m'hi. Serà a partir de les 0'30 hores del ja dia 10 de setembre de l'any que corre i no atura 2010.

Ben be ara farà dues setmanes l'atzar, com en tantes altres ocasions, feu que en una de les activitats que avui m'ocupen, afortunadament, i que em procuren remuneració econòmica una companya, a qui pel seu cel m'estalvio presentar molt a disgust meu , ja que l'aprecio sobre-manera, em consultes si coneixia cap empresari que en i desprès d'una crisi, vaig entendre, l'interessàs sortir en el programa que ara ens ocupa, a la qual qüestió vaig, espotaneament, respondre: Jo mateix. El resultat ha estat la intervenció que podeu, podreu, gaudir.

Entre altres qüestions, evidents en la intervenció i que us aniré detallant en altres posts, el curiós del cas es que la ocasió em serveix per a recuperar del calaix un article de la meva factura, tramés i publicat al diari de Balears allà cap a l'any 2002, no record exactament la data, titulat com resa el programa i que deia el següent:

... 971, balears

Nou, set, u.
Un d’aquests dies passats, de bon matí, en arribar al treball, saludant en Miquel, un apreciat company de feina, vaig preguntar-li com es trobava; a la qual cosa respongué:
- Com el prefixa de Balears: No ho se tu (No-u se-t u).
Com si es tractes d’una qüestió numèrica atzarosa, de bell nou des d’enllà la mar, podríem dir que, ens havien estigmatitzat per a repetir una i una altra vegada un mantra d’incertesa. Aquesta és una possibilitat que es capfica en apreciar que tots els mals a la nostra comunitat son causats per raons externes. Pot ser sigui així. De ben segur la qüestió del prefixa telefònic a Balears fou a resultes d’una confabulació castellana, conseqüència directe de repensar les qüestions pendents, les voluntats no doblegades, desprès del Decret de Nova Planta. L’expoli fiscal i/o desequilibri de la balança fiscal, la manca de dotació pressupostària en les transferències cap a la nostra comunitat autònoma, les comunicacions, les infraestructures, la televisió autonòmica?, les matricules dels cotxes, ...
Aquesta incertesa, inseguretat, instal·lada en el subconscient col·lectiu, consider-ho, pot haver provocat una manca de confiança, de respecte, envers els altres, i cap a un mateix, conduint-nos a la pèrdua de seguretat, tranquil·litat, i estabilitat emocional que a l’hora ens fa anar, a tots plegats per la vida, rodolant, a colzades i no volent saber res.
Anant a pams:
D’acord amb aquest sentiment d’incertesa instal·lat a la societat en general - no es sols un mal nostrat - i a la nostra comunitat, en particular, a poc més de sis mesos de les eleccions municipals i autonòmiques a les Illes Balears. Quins poden ser els resultats electorals? – 971
La subtilesa en la qual tots i cada un dels partits polítics han anat confegint símbols i estratègies per aconseguir vots, amb més o menys encert i/o rigor, sumant també la gran quantitat d’accions alienants dutes a terme per infinitat de grups organitzats entorn a creences religioses, espirituals, benèfiques, a més del poder de la caixa tonta, el televisor, instal·lada ja a tots i cada un dels indrets a on reposen els humans, i especialment, a la nostra comunitat, la abundant i diversificada oferta d’entreteniment; son elements que a mesura que s’han anat situant han provocat una reacció immunològica dins la societat que ha provocat desconfiança, desinterès i manca de participació en assumptes d’interès general.
S’evidencia la necessitat de rompre amb aquest sentiment d’incertesa, de no voler saber res, recuperant compromís i confiança, transmeten en definitiva honestedat, seguretat i respecte vers els demés, en els polítics, en els agents socials cap als altres i cap a un mateix, per a possibilitar repensar tot el conjunt de regles de joc i agilitzar, consolidar, el procés de vertebració social.
O no? 971
I com fer-ho? 971
Particularment crec que, si bé cal conèixer les regles generals i els comportaments, de manual, que han anat confegint aquest estat de la qüestió, s’ha de rompre amb l’establert posant’hi imaginació i les dosis de responsabilitat pertinents.
Ha arribat l’hora de, veritablement revolucionar conceptes, trencant motllos preestablerts, tornant la sobirania al poble, reclamant la sobirania pel poble, escoltant i, en definitiva, creant els instrument de participació que ho garanteixin. Tot plantejant propostes creïbles, compromeses, essent responsables i millorant a partir de cada un de nosaltres mateixos per tal de transmetre autenticitat, capacitat d’avanç, i oferint credibilitat.
Des de aquesta possibilitat, que em dona escriure una carta al director, d’arribar a la ciutadania, amb el consentiment del Sr. Director, vull plantejar-vos a tots plegats sortir d’aquest estat alfa d’incertesa i realitzant tres toquets discrets sobre el cap engegar les neurones per tal de prendre consciència del qu’ens envolta i participar.

Fins una altra Agustí Baró Bauló. SUS, BALEARS!

Saps quant pesa un floc de neu?

2010-09-08T16:30:00.000-07:00

Saps quant pesa un floc de neu? -, va preguntar un colibrí a un colom.

- Res -, va ser la resposta.

- Si és així, he de contar-te una història -, va dir el colibrí.

"Recolçat a la branca d'un pi, a prop del seu tronc. Començava a nevar, no era neu d'una gran tempesta, era com un somni sense cap ferida ni violència. Com que no tenia res a fer vaig començar a comptar els flocs mentre queien sobre les branques del meu tronc. El nombre exacte va ser 1.141.952. Quan va caure el següent floc (sense pes, com dius) la branca es va trencar. "

Dit això, el colibrí va aixecar el vol.

El colom, una autoritat en la matèria des dels temps de Noè, es va parar a reflexionar i, passats uns minuts, es va dir:

- Potser és només necessària la col.laboració d'una persona més perquè la solidaritat s'obri camí en el món.

(Kurt Kauf - Jatun Sunqu)

La solidaritat, tothom sap el que és però no tots la practiquen. Acceptar com a nostre el problema aliè, desprendre'ns del que és nostre en favor de l'altre, és no només una virtut sinó l'única via de supervivència que li queda a l'home i al món com a col.lectivitat.

És hermós ser solidari per amor però a falta d'això, i encara que sembli una paradoxa, hauríem de ser-ho per egoisme.

Miguel Delibes a El Llibre de la Solidaritat

Darrers llampecs de sol d’aquest estiu de 2010

2010-09-05T08:17:00.000-07:00

Aprofitant darrers llampecs de sol d'aquest estiu de 2010. Quelcom queda de la fesomia que trobaren Rusinyol, Anglada-Camarasa, i tants d'altres que saberen retratar-la, afortunadament, també l'oïda pot esbrinar una cançó diferenciada en la parla de protagonistes de la petjada humana a l'illa.
L'estiu s'acomiada i el temps vacacional, optim per a desfer-nos de l'estrès dels temps que corren, finalitza. No fa gaire proposava la possibilitat d'aprofitar per a reflexionar, descansar i renovar forces. Moltes han estat les activitats, trobades, efemèrides, ocupacions, tasques i esdeveniments que han ocupat l'esdevenir quotidià en aquest recer de la mediterrània. Ahir recordant Vicent Andrés Estellés us convidava a escoltar i entonar "Les Illes", avui mentre m'afanyo en ordenar tot allò que em queda per fer, més del que voldria, us encoratjaria a prendre nota d'una fita singular, a la qual en aquesta ocasió no podré assistir, que tindrà lloc el proper dissabte, 11 de setembre, a Son Servera, la Onzena Trobada de Músics per la Llengua, no podré assistir-hi per haver escollit anar al costat de l’amic Miquel López Crespi a les Converses Literàries a Formentor que tenen lloc els dies 10, 11 i 12 d’aquest setembre venturós.
Per anar fent bon gust de boca m’he permès adjuntar i difondre el vídeo documental “L´arbre i un Poema. El Pi de Formentor” produït per “La Periferica” per a la Xarxa Forestal de La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Que us vengui de gust.

Tot recordant Vicent Andrés Estellés. Les Illes

2010-09-03T23:53:00.000-07:00

Molts son els enllaços que ens recorden avui 4 de setembre l’efemèride del naixement de Vicent Andrés Estellés. Tal volta se us faci més present el record tornant a escoltar la versió musicada per Maria del Mar Bonet del poema Les Illes, per a mi una de les cançons amb més cor del nostrat cançoner.

Les Illes

Teuladins de la plaça de Santa Eulari
adéu, adéu, adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.
Adèu.

He estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
és de debò que Eivissa s'ha casat?

Totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard...
com us enyor llimes i taronges
volaven les parres.

Menorca la bella
damunt Maó la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.

Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven
ai! Dragonera petita.

¿Qué tipo de líderes necesitan las organizaciones en red?

2010-08-21T00:19:00.001-07:00

Check out this SlideShare Presentation:

¿Qué tipo de líderes necesitan las organizaciones en red?

View more documents from Jesus Martinez.

Ciutadania

2010-08-13T23:49:00.000-07:00

Open publication - Free publishing - More tutoria

Premis Pare Colom 2010

2010-08-01T12:24:00.000-07:00

Blog de Eduard Punset » La inteligencia es social o no es inteligente

2010-07-18T04:55:00.000-07:00

Blog de Eduard Punset » La inteligencia es social o no es inteligente: "- Enviat mitjançant la barra d’eines Google"

Concert al Torrent de Pareis 2010

2010-07-10T07:19:00.000-07:00

TIU a Cançons de la Mediterrania 2010

2010-07-03T12:08:00.000-07:00

Videoclip Estrella Damm 2010 - San Juan / Videoclip Estrella Damm 2010 -...

2010-05-29T04:55:00.000-07:00

Per Sant Joan

2010-05-29T01:25:00.000-07:00

Mentre s'acosta Sant Joan i ens ve a la memòria tornar a Ciutadella us faig a mans la lletra d'aquest tema, original de Juan Pardo i que el popularitzà Serrat amb la seva versió en català

Per Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit

de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire

de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida,

no ens calia i res no ens robava el son...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els 'nanos' collint llenya per carrer.

Corren.

Com jo abans corria.

Els crido i em miren

com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d'on pugui, com ahir,

com si no n'hi hagués d'altra.

Jo he sigut com vosaltres.

No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les places

aniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nit

de Sant Joan.

2010-05-16T03:33:00.000-07:00

PLE EDO2010

Quan els drets d'autor no rutlen

2010-04-24T03:06:00.000-07:00

Sant Jordi 2010

2010-04-23T08:02:00.000-07:00

Imatges Colonia de Sant Jordi

2010-04-11T12:29:00.000-07:00

Imatges d'aquesta Pasqua

2010-04-05T13:07:00.001-07:00

Vèncer la vanitat

2010-03-27T06:28:00.000-07:00

Pieter Claez, Vanité, La Haye, Mauritshuis, 1630.

Amb simplicitat i elegància. Immersos en la revolució tecnològica

Si no fos per, aquesta dèria de compartir, al meu humil entendre, la possibilitat d'avançar (...Cap a on?), la solitud podria arribar a esdevenir una mussa embriagadora, extremadament seductora, amb la qual poder, o no, emprendre l'aventura de re-inventar-se cada dia. Renunciar a un mateix, malgrat sigui a estones, per afrontar el conflicte de relacionar-se, requereix d'una forta determinació (Aquesta determinació no sempre ha vençut l'impuls de satisfer la vanitat).
La individualitat, esdevé factor crucial, la essència, en les relacions, a l'hora que, es fa present gràcies a la percepció en relació a altres particularitats. Al marge d'aprofundir en aquestes qüestions, sobre les quals, per altre costat podem trobar referents des de l'antigor, el meu interès es centra en els processos de canvi social que es donen avui i la seva incidència en la divisió del treball.
Facilitar coneixement així com adquirir habilitats per a poder conviure en societat, assolint cada vegada més dosis de co-responsabilitat social, si m'ho permeteu, penso, te a veure en aprendre a acceptar-ho, acceptar-se a un mateix, acceptar als altres, acceptar la responsabilitat que representa afrontar un desemvolupament sostenible, immersos en aquesta foguera de vanitats.
_ Mentre reflexion en tot plegat m'arriba entre altres aquest enllaç, que recomano, on de vell nou, a "El Caparazón", Dolors Reig ens parla dels reptes a afrontar en l'entorn univeritari, destacant la importancia de la personalització quant a les possibilitat d'aprenentatge i accés al coneixement.

_(En la entrada al Buzz m'hi atreveixo a comentar ...)
_ En - aquest - el mini post que estic treballant, i en el qual m'he quedat una mica paralitzat, apunt un aspecte de la personalització, al meu entendre, on om hauria de plantejar-se accedir a noves possibilitats de maduració i creixement social, es tracta de la necessitat, entre altres coses, de vèncer la vanitat. M'explic ...
_ He de confessar que es aquí on la cosa es complica.
_Personalment m'interesso en les possibilitats d'ajustar una metodologia d'aprenentatge que faciliti l'accés universal al coneixement. Quasi res.
Sembla que me'n adon de que, al cap i a la fi, les dreceres i els obstacles, que apareixen en el trajecte, depenen de les aptituds i en els hàbits dels individus en relació amb els demés, entorn a les possibilitats de comunicació. ...

Llegenda amb agilitat mental

2010-03-11T07:31:00.000-08:00

Narra una antiga llegenda, que a l'edat mitjana, un home molt virtuós va ser Acusat injustament d'haver assassinat a una dona. En realitat, el vertader autor era una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment buscaren a un "boc expiatori" per encobrir al veritable culpable. L'home va ser portat a judici, ja coneixent que hi hauria escasses o cap oportunitat d'escapar al terrible veredicte: La Forca! El jutge, còmplice també, va tenir cura de donar tot l'aspecte d'un judici just i per això li va dir al Acusat: "Coneixent la teva fama d'home just i devot del Senyor, anem a deixar-li el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent. Escolliràs un d'ells i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí. "Per descomptat, el funcionari corrupte havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda:" CULPABLE " i la pobra víctima, encara sense conèixer els detalls, es va adonar que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria. El Jutge va comminar l'home a prendre un dels papers doblegats. Aquest inspirà profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats pensant, i Quan la sala començava ja a impacientar-se, va obrir els ulls i amb un estrany somriure, va escollir i agafà un dels papers i portant-lo a boca seva, el va engolir ràpidament. Sorpresos i indignats els presents, el van retreure iradament. Però ... Què has fet? ... I ara? ... Com sabrem el veredicte? "És molt senzill", va respondre l'acusat: "És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem que deia el que jo vaig escollir" Amb disgust, van haver d'alliberar l'acusat, i mai més varen tornar-lo un molestar.

Per més que se'ns presenti una situació, mai deixem de buscar la sortida ni de lluitar fins a l'últim moment. ¡¡¡SE CREATIU! QUAN tot sembli perdut, Emprà la imaginació.

En moments de crisi "sols la imaginació és més important que el coneixement" (Albert Einstein)

Manifestació conta la corrupció

2010-03-07T09:09:00.000-08:00

El passat dijous 4 de març un bon grapat de ciutadanes i ciutadans, més de 2000, de Palma acudiren a Cort a la convocatòria de la Plataforma contra la corrupció. Encoratjats per la indignació front als escàndols de corrupció a la política insular s'afanyaren en un abraç multitudinari que transità front a l'Ajuntament de Palma, la seu del Conselll Insular i el Parlament ...
El cant dels partisans m'ha semblat un fons musical idoni. (versió de George Moustaqui)

Immersos en la revolució tecnològica

2010-03-03T15:23:00.000-08:00

...Cap a on? Amb simplicitat i elegància.

Com qui no diu res. La etiqueta comença a adquirir presència mediàtica. Revolució tecnològica.
La tecnologia ens cega, perquè estam immersos en ella, comentava Godfrey Reggio a una entrevista a "La Jornada" a propòsit de la presentació de la Trilogia Qatsi, films documentals que recomano amb entusiasme. Gaudir de bon cinema com seguir els treballs i anàlisis que fan Manel Castells i Richard Sennett, ajuda a contemplar altres consciències.
Cap ficat en aquesta apreciació d'immersió personal, col·lectiva, sense adonar-me'n, bé, de fins a on m'arriba l'aigua, intent observar des de certa distància, la més allunyada possible per apreciar la dimensió d'on em trob.
De revolucions n'hem sentit parlar d'unes quantes. Resulta evident. També podríem etiquetar com a tecnològica la que acordarem anomenar com a "Revolució Industrial" i de la qual en quedam alguns dinosaures de diferents estaments del procés d'industrialització.
L'us del foc ens ha permès conèixer civilitzacions prehistòriques, les troballes arqueològiques d'objectes d'us quotidià, ... Tota una descoberta que il·luminà el procés de les civilitzacions.
Al cap i a la fi màgicament la vida es present constantment com ens suggereix la Trilogia Qatsi.
D'antuvi la tecnologia s'ha presentat com a instrument par aconseguir qualque fita. Fita que d'alguna manera ens ha permés observar evolució, progrés. Millora. Per a qui? Ves a saber, la història ens ho narra.
A més de destacar l'estri es fa senzill observar que la manera d'usar-lo es el que realment transcendeix el el col·lectiu comú, conferint cultura. Altre element a destacar es l'actitud.
Com els humans em fet us de la pedra, del foc, el ferro, la roda, i amb quina actitud ens hi em regalat.
En deixar-me corprendre per aquestes noves possibilitats de col·laboració en xarxa i m'afanyava en proclamar-ho com a "bot quàntic", m'en vaig adonar que la usabilitat i la excel·lencia marcarien la diferència i les possibilitats d'avançar, de progressar, immersos en aquesta revolució tecnològica.
Per acabar d'arrodonir aquest mini post de reflexió continua us deixaré amb el vídeo, trobat, com a publicitat, al Wired, de la darrera estrella de Nokia, la terminal Nokia 900. El vídeo curiosament comença amb clares al·lusions a Demòcrit.

Meravellant-me, mentre faig els roïssos (aquest terme pot ser idoni per a un post més íntim).Xalau-ne. Això no atura!

Amb simplicitat i elegància

2010-02-28T04:06:00.000-08:00

Encetava, dies enrere, a reflexionar sobre cap a on ens pot conduir, afanyar-nos en, l'us de les noves tecnologies. En quin es el panorama social en el que despunten noves maneres de fer i relacionar-nos amb l'entorn. En on volem anar, estam, o bé evolucionam.

La naturalesa del qui, es mostra essencial, per a traçar la possible trajectòria ..., dissenyant multitud d'estratègies ...

Observar, la dimensió de l'univers d'usuaris que cada cop es van afegint, afortunadament, gracies a una cada vegada major, millor, i més garantida accessibilitat, a la xarxa , i aprendre a col·laborar mentre treballem, també, en acordar una ètica, uns valors, per a la elaboració de criteris, normes, d'accessibilitat, o fins i tot, pot ser, una metodologia universal d'accés a la xarxa, proposant codis deontològics que en garanteixin l'us més acurat i respectuós possible.

El fet es que ens trobem en la vertiginosa onada de l'esdevenidor quotidià, davant les nostres particulars realitats i on aquestes depenen de condicionaments, socials, culturals, ..., i geogràfics, diversos.

Amb simplicitat i elegància.

De la mateixa manera que o faríem en un entorn real, la qual cosa passa per: entre moltes altres coses, cada matí, haver de llevar-te, rentar-te, o no, les dents, haver de tapar, o no, les nueses, per a provar, o no, d'aconseguir presentar la individualitat en societat, les preocupacions, o no, de les avantatges que procura tenir un sostre, l'alimentació garantida, l'assistència, l'atenció.

Internet es revela com un territori més a descobrir, on aconseguir-ho no passa afortunadament per haver de defensar-te a trets mentre s'avança en la conquesta de nous horitzons.

Com fer-ho passa per la opció personal que cada entorn natural et procura.

I per a gustos? Colors ..., modes, interessos, il·lusions, somnis, ...

Gotes d'il·lusió, de màgia, d'atzar, d'immediatesa sorprenen la quotidianitat en que es van integrant usos en aplicacions diverses. La usabilitat, la simplicitat, senzillesa, es converteix en un valor afegit que accelera formules de participació, multi-disciplinaries, i diverses; les quals precisen nivells d'aprenentatge i maduració específics per a garantir-ne l'èxit, en funció a les expectatives. L'elegància també resulta una estratègia valuosa a tenir present a l'hora de fer més atractiva l'aventura de compartir en xarxa.

La Internet de les persones precisa d'un compromís elevat en accelerar els processos d'alfabetització digital. La Internet de les persones precisa d'uns mínims d'accessibilitat universal, en la qual la vulnerabilitat de la identitat i autenticitat individual quedin protegides.

La totalitat d'agents socials que intervenen en aquests que fers han de procurar traçar camins cap a nous horitzons on els factors de co-responsabilitat social marcaran les diferencies.

El naixement d'un nadó, a data d'avui, queda reconegut en el registre civil, a la partida de naixement. Es més que probable que en breu afegit a les dades oportunes trobem links a antecedents en presentacions multimitjà. El seu creixement, maduració e inserció social sempre ha anat lligat a la responsabilitat adquirida per l'entorn.

L'acceptació d'un entorn divers per naturalesa amb les possibilitats de comunicació que existeixen a l'actualitat ha de permetre garantir la optimització de recursos per a afrontar els reptes socials que s'ens presenten.

... Cap a on?

2010-02-23T14:59:00.001-08:00

Disculpareu la retòrica que prova de fer entenedor l'esdevenir del pensament personal i el pensament col·lectiu en els temps que corren. Dic em disculpareu per la dissertació que em proposo fer sobre els nous usos relacionals que s'ens presenten gracies a l'allau de noves tecnologies i la possibilitat de col·laborar en xarxa.
La recorreguda dita de "Sols se que no se res", atribuïda a Sòcrates, que sembla continuava dient: "a diferencia d'aquells que diuen saber-ho tot"; se'm presenta a la memòria com a caricatura de la situació d'esglai social davant la incertesa ens els canvis que ens ha tocat en sort presenciar, i al mateix temps m'entusiasma la possibilitat de recerca col·lectiva (Pierre Lévy).
M'he decidit a encapçalar aquest escrit amb la qüestió de "Cap a on?" a conseqüència de que si bé, personalment, faig costat la visió optimista que ens situa en un continu procés de maduració social, no està de més llançar la pregunta al núvol per a intentar esbrinar les fites que ens podríem, podem, o hem de proposar plegats.
M'he permés anar a visitar la Viquipèdia, a la recerca de contextualitzar entorn a societat i tecnologia, i m'hi he trobat una no gens meinspreable aportació col·lectiva de coneixement. Us en recomano la lectura, atrevint-me a extreuren el paràgraf destacat:

"Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d'eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua" (Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003)^[1]"

Us he de comentar, resulta il·lustratiu, que mentre tafanejava a Internet m'he capficat en llegir un dels darrers posts de Dolors Reig a El Caparazon, Everyware, Internet of things, visualización de datos y Sociedad científica, el qual, afegit a aquest sentiment d'haver d'aportar allò que em volta pel cap, m'ha empés a escriure aquestes ratlles amb la voluntat de col·laborar a entre tots fer possible un mon millor.

Tampoc fa massa dies em felicitava d'una singladura en xarxa sobre "Consultoria artesana", ressenyat al Buzz per Dolors Reig i Anna Cabañas entre altres que després he començat a seguir, que amb la seva declaració de principis em convencia de que això avança positivament ...

... Cap a on?

LA ROMÀNTICA DEL SALADAR

2010-02-09T22:19:00.001-08:00

Una bona manera d'anar-mos coneguent

Bach x Haití

2010-01-27T06:22:00.000-08:00

Manifestació ciutadana contra la corrupció

2009-12-10T08:25:00.000-08:00

L’acte està previst per al 12 de desembre a Palma i ha estat convocat a través d’una pàgina web en què ja hi ha adherit un miler de persones. La protesta és fa al marge de partits polítics

per Laura Morral a dBalears | 08/12/2009

La ciutadania no quedarà quieta. Dissabte dia 12 a Palma hi haurà una manifestació en contra de la corrupció, que ha estat organitzada a través de la pàgina web de Facebook. Aquesta xarxa social ja inclou gairebé mil membres, entre els quals hi ha periodistes, representants de la cultura, com l'escriptor Miquel López, estudiants d'universitat i instituts, i fins i tot membres del Govern, com el director general de Mobilitat, Antoni Verger.
La marxa, que tindrà lloc a partir de les 12 del migdia a la plaça Major sota el lema ‘Prou de Corrupció', pretén ser una "reacció purament ciutadana al marge de tots els partits polítics" contra tots els casos que està investigant la Fiscalia Anticorrupció, com el del Palma Arena, Can Domenge i Son Oms, i que toquen directament l'expresident del Govern Jaume Mates, l'actual presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, l'exconseller de turisme Miquel Nadal i el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt.
De dretes i esquerres
"Per un dia, podem i hem d'estar d'acord els votants d'esquerres i de dretes, els que siguin nacionalistes i els que no, perquè tots estem d'acord que no podem consentir més corrupció", remarquen els organitzadors de la mobilització, que s'identifiquen amb l'adreça de correu electrònic .
L'objectiu de la marxa és "exigir honradesa en la gestió d'allò que és nostre". Els organitzadors fan una crida per acudir a la manifestació amb banderes i vestimenta de color blanc perquè consideren que l'única manera d'expressar aquest sentiment a les urnes és amb el vot en blanc.
Entre els comentaris dels internautes destaquen els que exigeixen als corruptes que "retornin fins al darrer euro robat del patrimoni públic perquè no és suficient tancar-los a la presó".

Sopar Sargantana so i llum 2009

2009-12-08T15:59:00.001-08:00

Manifest per la creativitat i la innovació a Europa

2009-11-16T08:11:00.000-08:00

El passat 25 de març va tenir lloc a Brussel·les una reunió entre el comissari d’Educació, Cultura i Joventut, Ján Figel i els ambaixadors per l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació. Aquest grup, que es va reunir per primera vegada el 7 de gener a Praga, està format per 27 personalitats de diferents àmbits relacionats amb la creativitat i la innovació, com són la recerca científica, el disseny, la música o les ciències de la informació. A més d’ajudar a augmentar la visibilitat de l’iniciativa de l’Any Europeu, aquests reconeguts professionals contribueixen a identificar les necessitats de la Unió Europea per augmentar el seu potencial creatiu i innovador en el context actual de crisi econòmica i financera. En aquest sentit, el grup està treballant en un manifest que servirà per clausurar l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació el proper mes de desembre i del qual les primeres conclusions es presentaran durant el mes de juny. Entre altres personalitats, aquest grup d’ambaixadors, compta amb la presència del músic Jordi Savall, el cuiner Ferran Adrià i el dissenyador Javier Mariscal.
Més informació:
- Llista completa dels ambaixadors
- Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009

Peter, Paul and Mary -Puff The Magic Dragon

2009-10-02T10:07:00.001-07:00

Avaaz.org - Climate Wake Up Call

2009-09-21T09:55:00.001-07:00

OJIPC, Pontos - Cuixa 2009

2009-09-02T14:45:00.001-07:00

Pontós - Cuixà. 2009
OJIPC, més que una orquestra
Per obrir boca i entrar amb olivetes, us faig a mans unes imatges de l'estada de la Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans a la localitat de Pontós, Figueres, i a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, Conflent, amb fragments de la Suite simfònica de l'òpera "El Castell d'Iràs i no Tornaràs" de Jaume Mas i Porcel i de la Sardana, La Santa Espina.

Alfabetització digital

2009-07-31T05:47:00.001-07:00

Projecte Alfadigital Juny 2009

View more presentations from Projecte Alfabetització Digital i Dinamització Cultural.

Vídeo de L'OJIPC a l'Institut d'Estudis Baleàrics

2009-07-29T04:36:00.001-07:00

Presentació de Els crepuscles més pàl·lids

2009-07-29T01:36:00.001-07:00

Els crepuscles més pàl·lids, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres. En aquest enregistrament en vídeo es recull un resum de com transcorregué l'esdeveniment.

“Els crepuscles més pàl·lids”

2009-07-27T01:49:00.000-07:00

Encetada l'horabaixa, del diumenge 26 de juliol, l'amic Miquel López Crespí em feia un truc per a passar a recollir-me i enfilar camí cap a la Vila Poblera. Mentre fèiem el trajecte ens qüestionàvem l'assistència i concurrència. Partirem prest i en arribar els bars de la plaça romanien tancats. Assedegats a la fi poguérem seure'ns i humitejar la gola.

“Els crepuscles més pàl·lids”, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres.

Prèvia la presentació, mentre trescàvem, ens sortí a camí na Catalina Maria Serra Castelló, redactora de la publicació Sa Plaça, per a entrevistar al guardonat Miquel i deixar constància de l'esdeveniment en la publicació. Tot seguit comparegueren altres bons amics, na Bel Rosselló, en Cil Buele i na Magdalena Nebot. El temps es precipitava i havíem de fer-nos presents al centre de documentació local i arxiu municipal, no fos cosa que el guardonat decebés la fita. En guaitar el portal de la Fundació Joan Soleres ens adonarem de la gentada que acudí a la cita.

Emotiva presentació i re-coneixement de l'obra de Miquel López Crespí que en breu podreu veure editada en vídeo si seguiu aquestes bitacores.

Ja fris de llegir l'obra guardonada. En obrir el llibre a les mans, aquest, em situa al 1940 presentant-me una imatge de la marina d'Alcúdia en la qual els llençols de les veles llatines de les pasteres fetes a la mar dibuixen una instantànea perduda en la memòria.

Enhorabona Miquel, de segur que, aquest episodi ençata el re-coneixement a la bona feina feta. Gracies per deixar petjada escrita dels temps viscuts.

Carta de la terra

2009-07-09T00:26:00.001-07:00

Neix el Cor Jove dels Països Catalans

2009-06-07T07:25:00.001-07:00

Roda de premsa i memòria de la reunió fundacional del Cor Jove dels Països Catalans que tingué lloc a la seu de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca el 6 de juny de 2009

Des de la presó

2008-09-08T11:33:00.000-07:00

Tres setmanes justes després d'haver ingressat a la presó de Palma, del bon company de lluites cíviques diverses, n'Agustí Baró i Bauló, m'arriba la segona carta, que jo rep amb tantes ganes o més que l'anterior. Ras i curt, m'hi "proposa d'obrir un blog d'ús restringit a les persones que hi siguin interessades, el qual permetria un diàleg distant en el temps emperò eficaç".

No deix passar ni un dia.

Avui mateix, festa de Sant Bernat, m'hi he volgut aplicar amb ganes. Vet ací, doncs, la salutació inicial, perquè puguis dir-hi i penjar-hi la teva, sempre que vulguis.

Llavors podem fer-li'n arribar còpia impresa, per correu ordinari convencional a:

Agustí Baró i Bauló
Centre Penitenciari
Carretera de Sóller
Apartat de Correus 2016
Palma (Mallorca)

Adreçant-nos, així, a un recinte tan tancat com és ara el centre penitenciari de Palma, contribuïm a fer que pugui romandre una mica més obert de pint en ample a tots vuit vents del món.

En la nostra llengua materna, la de la nostra mare Terra, la llengua catalana.

Mitjançant un element tan senzill, barat i ràpid com és ara la xarxa de les xarxes, INTERNET.

Bona feina!
Bon contacte!
Bons enllaços!
Bones noves!

Ciutat, 20 d'agost de 2008

Cecili Buele i Ramis

Contant 8 rondalletes i 45 cançons

2008-07-28T06:39:00.000-07:00

Joan Bibiloni ens ha tornat sorprendre amb una edició precisa i preciosa, amb uns dibuixos exquisits de Pere Pascual, de les vuit rondalles que ja havia publicat a la col·lecció Les tres taronges; a més a més, hi ha afegit els cd amb la narració de les rondalles i el text -bellament editat- de cadascuna. Així mateix, en un llibret a part, hi ha inclòs els 4 cd amb les 45 cançons que acompanyen les rondalles -que et deixen bocabadat davant l´immens camp de possibilitats que s´obrin-, amb resums per a l´educador, la lletra de les cançons i un petit diccionari de la cançó. Cal esmentar que hi ha recollides rondalles de Mallorca i Menorca -i ara està treballant amb les d´Eivissa i Formentera-, i canten les cançons, a més a més de Joan Bibiloni, Tomeu Penya, Marisa Rojas, Miquela Lladó, Miquel Mariano, Cris Juanico, Biel Majoral, Maria del Mar Bonet, Maria Pinya, Pep Miquel Camps, Agustí Baró, Guillem Sansó, Roger Pascual, Tània Pascual, Pau Debon, Maria A. Gomila, Martí Gomila, Toni Isern, Sara Montes, Joana Pons, Enric Barbat, Eva Pons, Shanti Gordi, Bep Marquès; tot un món de sons, de paraules, de músiques, de joia i alegria per assaborir l´esplèndid ventall de colors, fantasia i capacitat creativa que ens ha regalat.
Certament ens trobam davant un material que és, alhora, didàctic, d´entreteniment, per a nins, joves i adults, per a persones que acaben d´arribar o que ja dominen la nostra llengua -les possibilitats són immenses per aprofitar aquest material-, una joia a l´abast de pares i mares, mestres, professorat, padrins i padrines, on sempre hi retrobaran l´espira que et fa despertar la imaginació i la fantasia. A més a més, però, també és un material perquè els nins i nines el gaudeixin ja que l´edició és feta a consciència, amb una sensibilitat a flor de pell, amb les lletres grosses i de colors perquè es puguin llegir bé.
Avui no basta dir i saber que un material és bo i amb possibilitats: és necessari constatar-ho, explicitar-ho i comunicar-ho; cal que la gent que l´ha d´emprar s´ho cregui i n´estigui convinçuda. Nosaltres l´hem experimentat, aquest material i podem donar fe de la capacitat d´engrescar que ofereix, de les ganes de llegir i entrar dins la història -que, al cap i a la fi, és el que ens interessa-, ja que entra per qualsevol dels cinc sentits.
Les nostres rondalles, les rondalles recollides per mossèn Antoni Ma. Alcover, conformen un dels bagatges més profunds i complets de la nostra cultura popular i tradicional. Sempre que ens desviam per complementar qualsevol explicació, tanmateix ens retrobam amb el món alcoverià, amb tot el cabal d´informació i recreació que va ser capaç de congriar; un veritable tresor del qual hem d´aprofitar encara molts de racons i moltes experiències per entendre el jou i les beaces de la nostra manera de ser i d´entendre el món, de viure i de riure, de plorar i d´amistançar-nos, i de morir, també. Hi retrobam totes les nostres cabòries i dèries, les ànsies d´esdevenir un col·lectiu diferent i únic, però relacionat amb la resta del món, perquè les rondalles són universals i es repeteixen en totes les cultures.
I Joan Bibiloni ens ho presenta amb la naturalitat amb què es conta una rondalla, amb la sensibilitat amb què es canta una cançó, amb la pedagogia amb què volem transmetre uns sabers, i uns procediments, i unes actituds i valors. En Joan treballa sense sabates, amb els dits a flor de pell, per no fer renou, com si caminàs a les palpentes i només es guiàs amb el que li dicta el cor.
Una altra vegada, enhorabona, Joan, per haver sabut contagiar la teva il·lusió a tantes persones col·laboradores i que han cregut amb tu; i gràcies perquè tots nosaltres podrem gaudir del treball immens que has anat congriant।
Felip Munar i Munar। Diario de Mallorca, 09 de novembre de 2007

Alfonsina i el Mar

2008-07-28T01:11:00.000-07:00

(...Dolçament seguiré camí, ........ ...“…Seguiré mi camino lentamente,
mirant als ulls de la gent, .................mi mirada a los ojos mirará,
amb profunditat, .............................irá muy hondo la mirada mía,
i algú, de segur, comprendrà) ..........y alguien, en el montón, comprenderá.”
........................................................Alfonsina Storni

Alfonsina i el mar

Per la tova sorra que besa el mar
La seva petjada no tornara,
Un camí de pena i silenci arribà
fins a les aigües profones,
Un camí tan sols de pena muda arribà
fins a la escuma.

Qui sap de l'angoixa que t'envoltà
Quants de mals antics et vares callar
Per embolicar-te, amarada, en el cant
de les criatures marines
La cançó que canta en el fons obscur de la mar
La caragola।

Te'n vas Alfonsina amb la soledat
Quins poemes nous anares a cercar ...?
Una veu antiga de vent i de sal
T'està eixugant l'anima i se t'endurà
I te'n vas cap allà com en somnis,
Dormida, Alfonsina, vestida de mar ...

Cinc son les sirenes qu'et fan costat
Per drasseres d'algues i de coralls
i fosforescents cavallets de la mar et faràn
Una ronda a la vora
i els habitants de l'aigua aviat jugaran
al teu costat.

Acostau la llàntia una mica més
Deixau-la que dormi, minyona, en pau
i si crida algú no digueseu que hi es
Digau-l'hi que Alfonsina no torna ...
I si algú la crida no digue-seu mai que hi es
Di qu'ha partida ...

tornada

ALFONSINA Y EL MAR

Por la blanda arena que lame el mar
Su pequeña huella no vuelve mas,
Un sendero solo de pena y silencio llego
Hasta el agua profunda,
Un sendero solo de penas mudas llego
Hasta la espuma.

Sabe dios que angustia te acompaño
Que dolores viejos callo tu voz
Para recostarte arrullada en el canto
De las caracolas marinas
La cancion que canta en el fondo oscuro del mar
La caracola.

Te vas alfonsina con tu soledad
Que poemas nuevos fuiste a buscar ...?
Una voz antigua de viento y de sal
Te requiebra el alma y la esta llevando
Y te vas hacia alla como en sueños,
Dormida, alfonsina, vestida de mar ...

Cinco sirenitas te llevaran
Por caminos de algas y de coral
Y fosforecentes caballos marinos haran
Una ronda a tu lado
Y los habitantes del agua van a jugar
Pronto a tu lado.

Bajame la lampara un poco mas
Dejame que duerma nodriza en paz
Y si llama el no le digas que estoy
Dile que alfonsina no vuelve ...
Y si llama el no le digas nunca que estoy,
Di que me he ido ...

...

Dels mocadors no en surten coloms

2008-05-26T15:00:00.000-07:00

Victorí Planells | dBalears। 26/05/2008 | Vistas: 16

Dia a dia apareixen greus corrupcions en els assumptes públics: polítics i empresaris mouen influències i confabulen interessos. A tall d’exemple: l’urbanisme a Mallorca o la construcció de les autovies d’Eivissa.S’hi afegeixen repetits escàndols de polítics, bàsicament de la dreta.

Ells, que intenten obligar-nos a viure segons rància i dogmàtica moral (contraris a l’avortament, a l’eutanàsia, a la investigació amb embrions, als matrimonis homosexuals... ), no dubten a emprar els doblers públics de forma privada per enriquir-se escandalosament. Veient aquest desgavell, el meu ofici de psiquiatre em suggereix avui una reflexió.

Estic estupefacte davant d’alguns polítics imputats en casos de corrupció, per la tendència a justificar-se en una malaltia mental. No es pot fer aparèixer una malaltia mental com un colom surt volant del mocador del prestidigitador. Ben segur que els jutges aclariran si són simulacions interessades o patologies contrastades. I si finalment es comproven trastorns psíquics, caldrà establir-ne la relació estricta i temporal amb els actes comesos.

Per cert, la delictologia, en estudiar els delictes que cometen els malalts mentals, no cita mai delictes relacionats amb la corrupció política. Aquests són uns delictes que els malalts mentals no cometen. Amb tanta malaltia mental per a justificar escàndols i corrupcions, s’ofèn la dignitat dels malalts mentals, que han de veure com s’intenten utilitzar les seves dolences per a esvair possibles responsabilitats.

La immensa majoria dels malalts psíquics són d’una integritat absoluta. "No tots els malalts mentals són delinqüents, ni tots els delinqüents han de ser malalts mentals". Aquesta dita és vàlida fins i tot per als polítics!

Soc multimilionari

2008-05-19T09:23:00.000-07:00

Disculpeu que gosi de fer una metàfora teatral i em presenti com a multimilionari, no de diners, d'optimisme. Pels meus vestits, el meu rostre afable, feliç, així com per la gran quantitat de lletugues que podeu apreciar a totes i cada una de les meves butxaques, us adonareu que difícilment no podré pagar qualsevol preu que em demaneu per a recuperar el dret a la paraula a la dignitat humana.
I a més! Us convido a fer camí plegats!
Tot un seguit de causalitats, com ben bé precisa el meu company "F.P.", ens van fent a tots plegats, a mi i a qui s'apunta, iniciar la singladura del que comencem a anomenar corporativisme social.
Arreu del món empentes d'optimisme, d'idealistes, s'arrepleguen en xarxes socials, de compromís en la millora de la qualitat de vida, de respecte en i per l'educació en valors. Gràcies a la tecnologia i a la voluntat de multitud de persones emprenedores, com per art de màgia, i en un moment de crisi econòmica internacional, la societat civil s'organitza en xarxes corporatives, solidàries, compromeses vers la realitat que les envolta. Tot plegat amb el somriure de l'optimisme necessari per a fer front a una, si més no, estranya situació d'enrariment internacional en les relacions humanes. La iniciativa creativa, a l'avantguarda dels avenços tecnològics, possibilita, fent evident, l'optimització de les gestions; també a les institucions, refermant la seva funció pública, mentre instrumentalitza la participació a partir de l'experiència de compartir els entorns immediats acceptant les noves experiències comunicacionals que ens permeten un ús acurat de la tecnologia al nostre abast.
Obrir els ulls. Prendre consciència de la responsabilitat, la necessitat, d'avançar plegats en un exercici docent inter-generacional d'aprenentatge continu construint i compartint identitat.
Qui soc? Qui ets? Qui som? Siau qui sou!
Afortunadament la gratuïtat i la facilitat d'accés a la informació permet més que mai de mais a la història de la humanitat facilitar la convivència fent ús d'eines de treball fins ara exclusives de les corporacions, exclusivament, econòmiques. Ara n'hi podem donar un ús, a més, social, des de la societat civil, i sense la necessitat d'esforços extremadament considerables o hipoteques in-assumibles.

Son Busquets. A tall d'exemple.

No sé ben bé quan , ni cap a on, pel carrer em vaig topar amb el company "F.R." qui em va anunciar la presentació d'al·legacions al Pla de construcció d'habitatges a "Son Busquets".
"Son Busquets" enrere d'ús militar i avui 11 hectàrees inutilitzades a l'espera de més saturació urbanística. 11 hectàrees! Ben enmig de la ciutat.
"F.R." em va convocar a una reunió per a tractar d'agrupar inquietuds entorn a la necessitat, no sols de reflexionar sinó també, d'intervenir en els nostres entorns més pròxims per tal de col·laborar en la recreació d'un entorn més hospitalari i respectuós al costat de les nostres institucions.
Sincerament, la llunyania m'havia distanciat del creixement urbanístic a Ciutat de Palma durant els darrers cinc anys. La convocatòria fou a les 20 hores d'un dia feiner front al Conservatori de Musica. Aclucau els ulls; i aquells que tingueu fresca la memòria, intenteu visualitzar l'entorn cinc anys enrere, sols mitja dècada, obriu els ulls a ara. A mi em resulta esfereïdor. Deixau anar la vista a vol d'ocell que planeja de l'altura de la serra cap a les aigües de la badia de Palma. 11 hectàrees al mig de la ciutat, amb espais verds i espais coberts.
Com és que resten tancats? Perquè s'hi han de construir 1.000, 1.300, 1.800, 2.000 o 3.000 habitatges? Protegits? A quin preu? A quin cost? Qui ho paga?
Nosaltres? Ah és clar, som milionaris. Ho podem comprar! Qui hi posa el preu? Ho comprem! Ho compro! I vull que se'n faci un ús, d'immediat, públic, per la qual cosa proposo; en primer lloc la constitució d'una fundació pública en la qual tots els inversors siguin membres del patronat i socis de la fundació, assumint la responsabilitat del pagament de les despeses necessàries per al manteniment de les instal·lacions, el seu funcionament d'interèssocial, així com de satisfer la despesa de la compra al Ministeri de Defensa de l'estat espanyol, o a qui pertoqui, caldrà conèixer l'estat de la propietat dels terrenys, tot per a garantir-ne un ús públic sostenible.
Soc multimilionari. I tu? T'hi apuntes! Ho podem aconseguir! I mentre ho feim i sense massa esforç, també ens ho passarem bé.

Salutacions i digues la teva. Fes-me arribar un comentari o envia el teu parer a "Son Busquets"
Agustí Baró

links

2008-05-02T22:44:00.000-07:00

Per a la custodia compartida

Plataforma Feminista per la custodia compartida

Custodia

Denuncies falses

Antigona

Edip Rei

Segrest emocional

Problemes pares divorciats

si et ve de gust llegir

2008-05-02T22:32:00.000-07:00

món de llibres

Llibreria embat

Llibreria Jaume de Montso

Literatura catalana

Literanta, llibres i cafè

Quart Creixent

Contacta

2008-05-02T08:07:00.000-07:00

Correus electrònics:

noel@sargantanagroup.com

info@sargantanagroup.com

agustibaro@gmail.com

Direcció postal / Address:

Sargantana so i llum autèntics
Camí de la Real (es racó) núm. 5
07010 Palma de Mallorca
ILLES BALEARS - ESPAÑA

Telèfon: +34 971769210,

Fax: +34 981167065
Mòvil: +34 658850071-2

Identitat, imatge, paraula, veu ...

2008-05-01T11:00:00.000-07:00

Un espectacle multi-mitjà sorprenent on s' ens convida a veure i sentir com, també, es pot compartir identitat.

Bandejats

2008-05-01T10:10:00.000-07:00

Un espectacle intimista de fusió llinguïstica on agustí interpreta els ritmes mes seductors i convida a llengües germanes a compartir cantant.

T'hi apuntes a cantar!?

2008-05-01T10:08:00.000-07:00

També per a tots els públics, emperò especialment adreçat als joves, T'hi apuntes a cantar fa un repàs de l'actualitat musical i ens convida a més de a la festa a reflexionar.

Cançons de Nadal

2008-05-01T10:06:00.000-07:00

Per a tots els públics i per a un temps en que el fred recomana acostar-se al foc. L'Agustí acompanyat d'una banda de "swing" ens proposa ballar, també d'aferrats, els més tradicionals i nous ritmes del Nadal.

Canta amb mi

2008-05-01T10:05:00.000-07:00

Tot sol com un mussol, amb un guix, una pissarra o un paperot, la veu i qualque vegada acompanyat a la guitarra. Agustí s'adreça als més petitets per a introduir-los al fantàstic món del ritme, la cançó i la paraula.

Perquè vull

2008-05-01T08:18:00.000-07:00

Agustí Baró ens convida a recordar i compartir les cançons d'una vida en un format intim on acompanyat pels mes propers i començant per la seva versió del "Perquè vull d'Ovidi Montllor ens condueix a un viatge a la memòria. Espectacle podríem dir generacional.

Cançons del món

2008-05-01T08:12:00.000-07:00

Una volta al món que arreplega la riquísima diversitat musical que hi ha al món। Lligant-ho tot amb aportacions de la nostra identitat cultural

Agustí Baró

2008-05-01T08:01:00.000-07:00

Palma de Mallorca, 22 de juliol de 1961

És devers a l’any 1975 quan Agustí Baró comença a dedicar-se a la bella tasca d’animar grups d’infants, engrescant-los en la música, el teatre, el mim i el joc, a resultes de l’experiència adquirida de la ma de Pere Pavia, en el col·legi Lluís Vives. Pren part com a fundador, junt a Pep Gómez i Biel Porcel, del grup de teresetes i animació infantil DRACMANS.

Cap a l’any 1976 i fins a l’any 1979, al costat de Yori Oliver, i desprès en solitari 1980 a 1982 en les seves estades parcials a l’illa de Mallorca, participa com a mestre de taller en el col·legi Pius XII de la experiència docent musical anomenada “Sensibilització musical” la qual seguint el sistema d’ensenyament musical “Kodali” introdueix als infants al mon musical amb el suport del joc y la pantomima.

Al 1979 es trasllada a Barcelona on ensenya cançons en solitari i estudia a l’escola Massana d’Arts i Oficis així com al taller municipal de gravat de San Fernando. És durant aquest període quan engega junt a Carles Capdevila l’orquestra Clandestina, grup de teatre de carrer, animació infantil i orquestra de ball en català.

De 1980 a 1983 exerceix com a cap de serveis d’esplai al districte III de Barcelona. A Sarrià viu aleshores una de les experiències més riques: fent-hi molta feina en la consolidació d’allò que s’anomenen centres cívics i que esdevenen autèntics bressols de cultura i focus d’irradiació civico-cultural intensament dinamitzadors. És durant aquest temps que també comparteix estudi i experiències plàstiques amb Keif Paterson i Pere Pi Joan.

Ja abans de partir cap a Barcelona i a resultes de la seva experiència professional com a grafista col·labora en diverses experiències editorials com son “L’Ombra Vesada”, entre altres, i les publicacions de l’Institut d’Estudis Baleàrics de les quals n’és el responsable i dissenyador gràfic, a instancies del seu primer director Jordi Gaia i Estelrich, fins al canvi d’imatge de l’entitat dut a terme el 2004.

Quan torna definitivament a Mallorca,1984, compagina el seu ofici de dissenyador gràfic amb el mon de l’animació infantil i la dinamització socio-cultural.

Al 1985 munta el grup d’animació infantil “RETALLS” i més endavant fa incursions en el mon del jazz, deixant per a gaudir-ne una gens menyspreable discografia.

El tarannà públic d’Agustí Baró com a intèrpret de cançó infantil, tal volta, sigui la causa de que el seu caràcter multi disciplinar pugui haver passat desapercebut; si mes no el seu ofici i saber fer com a director d’art, dissenyador gràfic i publicista n’ha estat una realitat que a ningú de l’ofici i que l’ha hagut de menester pot haver restat en l’oblit.

Circumstancies, pot ser adverses, fan que al 2002 Agustí Baró opti per emprendre una nova singladura que el du a realitzar un reciclatge personal i professional cap al món de la fotografia, la imatge, el vídeo-art, el documental i el cinema del qual en gaudeix i que de segur ens en farà gaudir a tots।

agustibaro.blogspot.com

animador sociocultural

2008-05-01T01:05:00.000-07:00

1975 - Pren part com a fundador, junt a Pep Gómez i Biel Porcel, del grup de teresetes i animació infantil DRACMANS

1979 - Engega junt a Carles Capdevila l’orquestra Clandestina, grup de teatre de carrer, animació infantil i orquestra de ball en català.

1980/1983 - Treballa com a coordinador d'activitats d'esplai al districte 3er (Sarrià-Pedralbes) per l’àrea de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Barcelona

1984/1986 - Treballa com a coordinador d'activitats d'esplai als barris de Son Cotoner i Polígon de Llevant a Palma per l’àrea de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Palma de Mallorca

A treballat com a col·laborador, organitzador d'animació per a l'agent de viatges SOLPLAN organitzant les activitats d'animació (volta a Mallorca. 1991 a 1998).

1985 - Fundador del grup d’animació infantil "Retalls", que contà amb la producció artística de Joan Bibiloni i Antoni Cuenca, el treball i la col·laboració excepcional de professionals de la música com a partícips del grup: Antoni Cuenca, Jaume Gelabert, राउल Martinez, Victor Capblanquet, Tomás Merlo, Andrés Enrrique, al contrabaix, Daniel Lagarde, Sebastià Amorós al baix elèctric; Miquel Figuerola, Jaume Crespi "Troski", Jorge Matheos, Salvador Font, Miguel Navarrete, Vicente Climent, Jhon Barrenechea, a la bateria; Noel Quintana, Joan de Deu Franco, Jaume Padrós, Francesc Balaguer, Yori Oliver, Agustí Aguiló, Miquel Pericas, Tito Capblanquet, Edwin Berg, Richard Vinton, Joan de Deu Franco, al piano;; Sebastià Moner, Josep Balaguer, Jaume Tugores, Israel Sandoval, a la guitarra; Artur Hensen, Jorge Galamire, guitarra elèctrica; Jaume Bou, Molly Duncan, saxo tenor, Miquel Angel Aguiló, violoncel, Teressa Miquel, flauta travessera; Rafel Adrover, viola i clarinet; Bonet de Sant Pere, clarinet; Agustí Baró, Marilena Bujosa, Sebastià Moner, Cati Llull, Aina Maria Picó, Noelia, Mònica Ribalaiga, Sophia Reyes, Conxa Buika, Dunia Hedreville, veus; Hans Rosmalen, Miguel Moliner, Pere Homar, a la percussió; Ignaci Sierra, Angela, Cati, Eva, Joan, Maria, ... animació (disculpeu si em deix algú o manca precisar noms i llinatges ho aniré complimentant. Accepto ajuda per a refrescar la memòria. Feis comentaris)

Responsable de l’àrea de cultura a la Federació d'associacions de veïns de Palma des del 1993 fins a la seva incorporació com a treballador en el mon de l’associacionisme comercial, 1995..

1995/2002 - Responsable de dinamització associativa territorial per a "PIMECO" (Petit i Mitja Comerç de Mallorca), entitat federada a la PIMEM. (veure: comerç honest )

Vida laboral (disseny)

2008-04-30T23:35:00.000-07:00

1978/79 - Treballa com aprenent al estudi publicitari "Creativos Asociados". (Palma)

1981/82 - Treballa de delineant al taller de joguines "OKAPI". (Barcelona)

1984/86 - Treballa com a dibuixant en el taller d'arts gràfiques de la impremta "Son Espanyolet". (Palma)

1986 hivern - Primer contacte amb el món editorial a través del setmanari "SOVINT" a la empresa "Premsa y Televisión". (Palma)

1986 estiu - dibuixant i fotomecànic en el taller gràfic de l'impremta "Gràfic Art". (Llucmajor - Mallorca)

1986/88 - En societat amb Antonio del Valle i Paco Paez, engega el seu primer estudi creatiu "BARÓ i del VALLE". (Palma)

1988/90 - Treballa com a Gerent de la empresa de fotomecànica i serveis gràfics "Premsa y Televisión". (Palma)

1990 - Col·labora intensament en la informatització de l'agencia de publicitat "IZY". (Palma)

1990/91 - Treballa com a director tècnic per a la empresa "Publi-Pan" (Pain Pub), suports publicitaris. (Madrid/Bruseles)

1990/91 - Treballa per l'acadèmia Ceta 2 depenent de l'INEM en la realització de cursos de publicitat i disseny gràfic; encarregant-se de l'àrea d'imatge i grafisme. (Palma)

1991/92 - Treballa com a instructor de Disseny assistit a "l'Escola Balear de Disseny". (Palma)

1992 - Engega l'aula de formació per a Apple Balears.

1993/95 – Edita i dirigeix el Setmanari d'informació general "La Nau" del que surten al carrer fins a 48 números. (Palma)

1995 - Treballa com a instructor en el curs de publicitat desenvolupat per a l'acadèmia "AlFa" abans Ceta 2 i depenent de l'INEM. (Palma)

1995/00 - Treballa a PIMECO (Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca) com a secretari territorial i de dinamització Comercial

2000 - Treballa a l'agència de publicitat IZY i n'és l’executiu de la Conta de la marca de vehicles Comercials Renault.

Estudis

2008-04-30T23:32:00.000-07:00

1975 - Títol de Graduat एस्कोलर

1976 - Obté els títols de Català elemental i bàsic que en l'actualitat representen el nivell B de Català

1980 - Títol de Batxiller

1982 - Curs d'Orientació Universitària (COU)

1981/1984 - cursa estudis (fins a tercer grau) a la escola d'Arts Aplicades MASSANA

1986 - Títol de Director d'activitats de temps lliure infantil i juvenil, reconegut per la Direcció General de la Joventut, i per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear

Agustí Baró

2008-04-30T23:30:00.000-07:00

Palma de Mallorca, 22 de juliol de 1961

Quan torna definitivament a Mallorca,1984, compagina el seu ofici de dissenyador gràfic amb el mon de l’animació infantil i la dinamització socio-cultural.

Al 1985 munta el grup d’animació infantil “RETALLS” i més endavant fa incursions en el mon del jazz, deixant per a gaudir-ne una gens menyspreable discografia.

Perquè vull - Ovidi Montllor -

2008-04-30T08:49:00.000-07:00

Plovia, aquell dia, Perquè vull! Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull! Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull! Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull! Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull! Perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull! Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull! Perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull! Perquè no m'agrada aquest!
Vam veure que és millor. Perquè vull! Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull! Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull! Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull! Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull! Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó. Perquè vull! Tot comença en un mateix.

Benvinguts

2008-04-28T19:04:00.000-07:00

Benvinguts a n'aquest "blog" personal on podreu trobar la experiencia de vida d'aquest vostre humil servidor. Per aquells a qui pugui interessar; facilitant l'accés al que queda per a la memòria, compartir el dia a dia i acordar plegats, si us ve de gust, un demà, de segur, ple de ventures।

Per a mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, pels que ja no hi son, pels que hi som ara, pels ciutadans del món, i després d'haver-me resignat a l'ostracisme, el món es belluga i les noves tecnologies em permeten tornar a somiar en aprendre plegats a conviure en un mon cada cop millor.