Contant 8 rondalletes i 45 cançons



Joan Bibiloni ens ha tornat sorprendre amb una edició precisa i preciosa, amb uns dibuixos exquisits de Pere Pascual, de les vuit rondalles que ja havia publicat a la col·lecció Les tres taronges; a més a més, hi ha afegit els cd amb la narració de les rondalles i el text -bellament editat- de cadascuna. Així mateix, en un llibret a part, hi ha inclòs els 4 cd amb les 45 cançons que acompanyen les rondalles -que et deixen bocabadat davant l´immens camp de possibilitats que s´obrin-, amb resums per a l´educador, la lletra de les cançons i un petit diccionari de la cançó. Cal esmentar que hi ha recollides rondalles de Mallorca i Menorca -i ara està treballant amb les d´Eivissa i Formentera-, i canten les cançons, a més a més de Joan Bibiloni, Tomeu Penya, Marisa Rojas, Miquela Lladó, Miquel Mariano, Cris Juanico, Biel Majoral, Maria del Mar Bonet, Maria Pinya, Pep Miquel Camps, Agustí Baró, Guillem Sansó, Roger Pascual, Tània Pascual, Pau Debon, Maria A. Gomila, Martí Gomila, Toni Isern, Sara Montes, Joana Pons, Enric Barbat, Eva Pons, Shanti Gordi, Bep Marquès; tot un món de sons, de paraules, de músiques, de joia i alegria per assaborir l´esplèndid ventall de colors, fantasia i capacitat creativa que ens ha regalat.
Certament ens trobam davant un material que és, alhora, didàctic, d´entreteniment, per a nins, joves i adults, per a persones que acaben d´arribar o que ja dominen la nostra llengua -les possibilitats són immenses per aprofitar aquest material-, una joia a l´abast de pares i mares, mestres, professorat, padrins i padrines, on sempre hi retrobaran l´espira que et fa despertar la imaginació i la fantasia. A més a més, però, també és un material perquè els nins i nines el gaudeixin ja que l´edició és feta a consciència, amb una sensibilitat a flor de pell, amb les lletres grosses i de colors perquè es puguin llegir bé.
Avui no basta dir i saber que un material és bo i amb possibilitats: és necessari constatar-ho, explicitar-ho i comunicar-ho; cal que la gent que l´ha d´emprar s´ho cregui i n´estigui convinçuda. Nosaltres l´hem experimentat, aquest material i podem donar fe de la capacitat d´engrescar que ofereix, de les ganes de llegir i entrar dins la història -que, al cap i a la fi, és el que ens interessa-, ja que entra per qualsevol dels cinc sentits.
Les nostres rondalles, les rondalles recollides per mossèn Antoni Ma. Alcover, conformen un dels bagatges més profunds i complets de la nostra cultura popular i tradicional. Sempre que ens desviam per complementar qualsevol explicació, tanmateix ens retrobam amb el món alcoverià, amb tot el cabal d´informació i recreació que va ser capaç de congriar; un veritable tresor del qual hem d´aprofitar encara molts de racons i moltes experiències per entendre el jou i les beaces de la nostra manera de ser i d´entendre el món, de viure i de riure, de plorar i d´amistançar-nos, i de morir, també. Hi retrobam totes les nostres cabòries i dèries, les ànsies d´esdevenir un col·lectiu diferent i únic, però relacionat amb la resta del món, perquè les rondalles són universals i es repeteixen en totes les cultures.
I Joan Bibiloni ens ho presenta amb la naturalitat amb què es conta una rondalla, amb la sensibilitat amb què es canta una cançó, amb la pedagogia amb què volem transmetre uns sabers, i uns procediments, i unes actituds i valors. En Joan treballa sense sabates, amb els dits a flor de pell, per no fer renou, com si caminàs a les palpentes i només es guiàs amb el que li dicta el cor.
Una altra vegada, enhorabona, Joan, per haver sabut contagiar la teva il·lusió a tantes persones col·laboradores i que han cregut amb tu; i gràcies perquè tots nosaltres podrem gaudir del treball immens que has anat congriant।
Felip Munar i MunarDiario de Mallorca, 09 de novembre de 2007

Alfonsina i el Mar

(...Dolçament seguiré camí, ........ ...“…Seguiré mi camino lentamente,
mirant als ulls de la gent, .................
mi mirada a los ojos mirará,
amb profunditat, .............................
irá muy hondo la mirada mía,
i algú, de segur, comprendrà)
..........y alguien, en el montón, comprenderá.”
........................................................Alfonsina Storni



Alfonsina i el mar

Per la tova sorra que besa el mar
La seva petjada no tornara,
Un camí de pena i silenci arribà
fins a les aigües profones,
Un camí tan sols de pena muda arribà
fins a la escuma.

Qui sap de l'angoixa que t'envoltà
Quants de mals antics et vares callar
Per embolicar-te, amarada, en el cant
de les criatures marines
La cançó que canta en el fons obscur de la mar
La caragola।

Te'n vas Alfonsina amb la soledat
Quins poemes nous anares a cercar ...?
Una veu antiga de vent i de sal
T'està eixugant l'anima i se t'endurà
I te'n vas cap allà com en somnis,
Dormida, Alfonsina, vestida de mar ...

Cinc son les sirenes qu'et fan costat
Per drasseres d'algues i de coralls
i fosforescents cavallets de la mar et faràn
Una ronda a la vora
i els habitants de l'aigua aviat jugaran
al teu costat.

Acostau la llàntia una mica més
Deixau-la que dormi, minyona, en pau
i si crida algú no digueseu que hi es
Digau-l'hi que Alfonsina no torna ...
I si algú la crida no digue-seu mai que hi es
Di qu'ha partida ...

tornada



ALFONSINA Y EL MAR

Por la blanda arena que lame el mar
Su pequeña huella no vuelve mas,
Un sendero solo de pena y silencio llego
Hasta el agua profunda,
Un sendero solo de penas mudas llego
Hasta la espuma.

Sabe dios que angustia te acompaño
Que dolores viejos callo tu voz
Para recostarte arrullada en el canto
De las caracolas marinas
La cancion que canta en el fondo oscuro del mar
La caracola.

Te vas alfonsina con tu soledad
Que poemas nuevos fuiste a buscar ...?
Una voz antigua de viento y de sal
Te requiebra el alma y la esta llevando
Y te vas hacia alla como en sueños,
Dormida, alfonsina, vestida de mar ...


Cinco sirenitas te llevaran
Por caminos de algas y de coral
Y fosforecentes caballos marinos haran
Una ronda a tu lado
Y los habitantes del agua van a jugar
Pronto a tu lado.

Bajame la lampara un poco mas
Dejame que duerma nodriza en paz
Y si llama el no le digas que estoy
Dile que alfonsina no vuelve ...
Y si llama el no le digas nunca que estoy,
Di que me he ido ...

...