Narra una antiga llegenda, que a l'edat mitjana, un home molt virtuós va ser Acusat injustament d'haver assassinat a una dona. En realitat, el vertader autor era una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment buscaren a un "boc expiatori" per encobrir al veritable culpable. L'home va ser portat a judici, ja coneixent que hi hauria escasses o cap oportunitat d'escapar al terrible veredicte: La Forca! El jutge, còmplice també, va tenir cura de donar tot l'aspecte d'un judici just i per això li va dir al Acusat: "Coneixent la teva fama d'home just i devot del Senyor, anem a deixar-li el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent. Escolliràs un d'ells i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí. "Per descomptat, el funcionari corrupte havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda:" CULPABLE " i la pobra víctima, encara sense conèixer els detalls, es va adonar que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria. El Jutge va comminar l'home a prendre un dels papers doblegats. Aquest inspirà profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats pensant, i Quan la sala començava ja a impacientar-se, va obrir els ulls i amb un estrany somriure, va escollir i agafà un dels papers i portant-lo a boca seva, el va engolir ràpidament. Sorpresos i indignats els presents, el van retreure iradament. Però ... Què has fet? ... I ara? ... Com sabrem el veredicte? "És molt senzill", va respondre l'acusat: "És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem que deia el que jo vaig escollir" Amb disgust, van haver d'alliberar l'acusat, i mai més varen tornar-lo un molestar.
Per més que se'ns presenti una situació, mai deixem de buscar la sortida ni de lluitar fins a l'últim moment. ¡¡¡SE CREATIU! QUAN tot sembli perdut, Emprà la imaginació.
En moments de crisi "sols la imaginació és més important que el coneixement" (Albert Einstein)
+00.32.50.png)
