Roda de premsa i memòria de la reunió fundacional del Cor Jove dels Països Catalans que tingué lloc a la seu de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca el 6 de juny de 2009
Des de la presó
Tres setmanes justes després d'haver ingressat a la presó de Palma, del bon company de lluites cíviques diverses, n'Agustí Baró i Bauló, m'arriba la segona carta, que jo rep amb tantes ganes o més que l'anterior. Ras i curt, m'hi "proposa d'obrir un blog d'ús restringit a les persones que hi siguin interessades, el qual permetria un diàleg distant en el temps emperò eficaç".
No deix passar ni un dia.
Avui mateix, festa de Sant Bernat, m'hi he volgut aplicar amb ganes. Vet ací, doncs, la salutació inicial, perquè puguis dir-hi i penjar-hi la teva, sempre que vulguis.
Llavors podem fer-li'n arribar còpia impresa, per correu ordinari convencional a:
Agustí Baró i Bauló
Centre Penitenciari
Carretera de Sóller
Apartat de Correus 2016
Palma (Mallorca)
Adreçant-nos, així, a un recinte tan tancat com és ara el centre penitenciari de Palma, contribuïm a fer que pugui romandre una mica més obert de pint en ample a tots vuit vents del món.
En la nostra llengua materna, la de la nostra mare Terra, la llengua catalana.
Mitjançant un element tan senzill, barat i ràpid com és ara la xarxa de les xarxes, INTERNET.
Bona feina!
Bon contacte!
Bons enllaços!
Bones noves!
Ciutat, 20 d'agost de 2008
Cecili Buele i Ramis
Contant 8 rondalletes i 45 cançons
Joan Bibiloni ens ha tornat sorprendre amb una edició precisa i preciosa, amb uns dibuixos exquisits de Pere Pascual, de les vuit rondalles que ja havia publicat a la col·lecció Les tres taronges; a més a més, hi ha afegit els cd amb la narració de les rondalles i el text -bellament editat- de cadascuna. Així mateix, en un llibret a part, hi ha inclòs els 4 cd amb les 45 cançons que acompanyen les rondalles -que et deixen bocabadat davant l´immens camp de possibilitats que s´obrin-, amb resums per a l´educador, la lletra de les cançons i un petit diccionari de la cançó. Cal esmentar que hi ha recollides rondalles de Mallorca i Menorca -i ara està treballant amb les d´Eivissa i Formentera-, i canten les cançons, a més a més de Joan Bibiloni, Tomeu Penya, Marisa Rojas, Miquela Lladó, Miquel Mariano, Cris Juanico, Biel Majoral, Maria del Mar Bonet, Maria Pinya, Pep Miquel Camps, Agustí Baró, Guillem Sansó, Roger Pascual, Tània Pascual, Pau Debon, Maria A. Gomila, Martí Gomila, Toni Isern, Sara Montes, Joana Pons, Enric Barbat, Eva Pons, Shanti Gordi, Bep Marquès; tot un món de sons, de paraules, de músiques, de joia i alegria per assaborir l´esplèndid ventall de colors, fantasia i capacitat creativa que ens ha regalat.
Certament ens trobam davant un material que és, alhora, didàctic, d´entreteniment, per a nins, joves i adults, per a persones que acaben d´arribar o que ja dominen la nostra llengua -les possibilitats són immenses per aprofitar aquest material-, una joia a l´abast de pares i mares, mestres, professorat, padrins i padrines, on sempre hi retrobaran l´espira que et fa despertar la imaginació i la fantasia. A més a més, però, també és un material perquè els nins i nines el gaudeixin ja que l´edició és feta a consciència, amb una sensibilitat a flor de pell, amb les lletres grosses i de colors perquè es puguin llegir bé.
Avui no basta dir i saber que un material és bo i amb possibilitats: és necessari constatar-ho, explicitar-ho i comunicar-ho; cal que la gent que l´ha d´emprar s´ho cregui i n´estigui convinçuda. Nosaltres l´hem experimentat, aquest material i podem donar fe de la capacitat d´engrescar que ofereix, de les ganes de llegir i entrar dins la història -que, al cap i a la fi, és el que ens interessa-, ja que entra per qualsevol dels cinc sentits.
Les nostres rondalles, les rondalles recollides per mossèn Antoni Ma. Alcover, conformen un dels bagatges més profunds i complets de la nostra cultura popular i tradicional. Sempre que ens desviam per complementar qualsevol explicació, tanmateix ens retrobam amb el món alcoverià, amb tot el cabal d´informació i recreació que va ser capaç de congriar; un veritable tresor del qual hem d´aprofitar encara molts de racons i moltes experiències per entendre el jou i les beaces de la nostra manera de ser i d´entendre el món, de viure i de riure, de plorar i d´amistançar-nos, i de morir, també. Hi retrobam totes les nostres cabòries i dèries, les ànsies d´esdevenir un col·lectiu diferent i únic, però relacionat amb la resta del món, perquè les rondalles són universals i es repeteixen en totes les cultures.
I Joan Bibiloni ens ho presenta amb la naturalitat amb què es conta una rondalla, amb la sensibilitat amb què es canta una cançó, amb la pedagogia amb què volem transmetre uns sabers, i uns procediments, i unes actituds i valors. En Joan treballa sense sabates, amb els dits a flor de pell, per no fer renou, com si caminàs a les palpentes i només es guiàs amb el que li dicta el cor.
Una altra vegada, enhorabona, Joan, per haver sabut contagiar la teva il·lusió a tantes persones col·laboradores i que han cregut amb tu; i gràcies perquè tots nosaltres podrem gaudir del treball immens que has anat congriant।
Felip Munar i Munar। Diario de Mallorca, 09 de novembre de 2007
Alfonsina i el Mar
(...Dolçament seguiré camí, ........ ...“…Seguiré mi camino lentamente,
mirant als ulls de la gent, .................mi mirada a los ojos mirará,
amb profunditat, .............................irá muy hondo la mirada mía,
i algú, de segur, comprendrà) ..........y alguien, en el montón, comprenderá.”
........................................................Alfonsina Storni
Alfonsina i el mar
Per la tova sorra que besa el mar
La seva petjada no tornara,
Un camí de pena i silenci arribà
fins a les aigües profones,
Un camí tan sols de pena muda arribà
fins a la escuma.
Qui sap de l'angoixa que t'envoltà
Quants de mals antics et vares callar
Per embolicar-te, amarada, en el cant
de les criatures marines
La cançó que canta en el fons obscur de la mar
La caragola।
Te'n vas Alfonsina amb la soledat
Quins poemes nous anares a cercar ...?
Una veu antiga de vent i de sal
T'està eixugant l'anima i se t'endurà
I te'n vas cap allà com en somnis,
Dormida, Alfonsina, vestida de mar ...
Cinc son les sirenes qu'et fan costat
Per drasseres d'algues i de coralls
i fosforescents cavallets de la mar et faràn
Una ronda a la vora
i els habitants de l'aigua aviat jugaran
al teu costat.
Acostau la llàntia una mica més
Deixau-la que dormi, minyona, en pau
i si crida algú no digueseu que hi es
Digau-l'hi que Alfonsina no torna ...
I si algú la crida no digue-seu mai que hi es
Di qu'ha partida ...
tornada
ALFONSINA Y EL MAR
Por la blanda arena que lame el mar
Su pequeña huella no vuelve mas,
Un sendero solo de pena y silencio llego
Hasta el agua profunda,
Un sendero solo de penas mudas llego
Hasta la espuma.
Sabe dios que angustia te acompaño
Que dolores viejos callo tu voz
Para recostarte arrullada en el canto
De las caracolas marinas
La cancion que canta en el fondo oscuro del mar
La caracola.
Te vas alfonsina con tu soledad
Que poemas nuevos fuiste a buscar ...?
Una voz antigua de viento y de sal
Te requiebra el alma y la esta llevando
Y te vas hacia alla como en sueños,
Dormida, alfonsina, vestida de mar ...
Cinco sirenitas te llevaran
Por caminos de algas y de coral
Y fosforecentes caballos marinos haran
Una ronda a tu lado
Y los habitantes del agua van a jugar
Pronto a tu lado.
Bajame la lampara un poco mas
Dejame que duerma nodriza en paz
Y si llama el no le digas que estoy
Dile que alfonsina no vuelve ...
Y si llama el no le digas nunca que estoy,
Di que me he ido ...
...
Dels mocadors no en surten coloms
Dia a dia apareixen greus corrupcions en els assumptes públics: polítics i empresaris mouen influències i confabulen interessos. A tall d’exemple: l’urbanisme a Mallorca o la construcció de les autovies d’Eivissa.S’hi afegeixen repetits escàndols de polítics, bàsicament de la dreta.
Ells, que intenten obligar-nos a viure segons rància i dogmàtica moral (contraris a l’avortament, a l’eutanàsia, a la investigació amb embrions, als matrimonis homosexuals... ), no dubten a emprar els doblers públics de forma privada per enriquir-se escandalosament. Veient aquest desgavell, el meu ofici de psiquiatre em suggereix avui una reflexió.
Estic estupefacte davant d’alguns polítics imputats en casos de corrupció, per la tendència a justificar-se en una malaltia mental. No es pot fer aparèixer una malaltia mental com un colom surt volant del mocador del prestidigitador. Ben segur que els jutges aclariran si són simulacions interessades o patologies contrastades. I si finalment es comproven trastorns psíquics, caldrà establir-ne la relació estricta i temporal amb els actes comesos.
Per cert, la delictologia, en estudiar els delictes que cometen els malalts mentals, no cita mai delictes relacionats amb la corrupció política. Aquests són uns delictes que els malalts mentals no cometen. Amb tanta malaltia mental per a justificar escàndols i corrupcions, s’ofèn la dignitat dels malalts mentals, que han de veure com s’intenten utilitzar les seves dolences per a esvair possibles responsabilitats.
La immensa majoria dels malalts psíquics són d’una integritat absoluta. "No tots els malalts mentals són delinqüents, ni tots els delinqüents han de ser malalts mentals". Aquesta dita és vàlida fins i tot per als polítics!
Soc multimilionari
Disculpeu que gosi de fer una metàfora teatral i em presenti com a multimilionari, no de diners, d'optimisme. Pels meus vestits, el meu rostre afable, feliç, així com per la gran quantitat de lletugues que podeu apreciar a totes i cada una de les meves butxaques, us adonareu que difícilment no podré pagar qualsevol preu que em demaneu per a recuperar el dret a la paraula a la dignitat humana.
I a més! Us convido a fer camí plegats!
Tot un seguit de causalitats, com ben bé precisa el meu company "F.P.", ens van fent a tots plegats, a mi i a qui s'apunta, iniciar la singladura del que comencem a anomenar corporativisme social.
Arreu del món empentes d'optimisme, d'idealistes, s'arrepleguen en xarxes socials, de compromís en la millora de la qualitat de vida, de respecte en i per l'educació en valors. Gràcies a la tecnologia i a la voluntat de multitud de persones emprenedores, com per art de màgia, i en un moment de crisi econòmica internacional, la societat civil s'organitza en xarxes corporatives, solidàries, compromeses vers la realitat que les envolta. Tot plegat amb el somriure de l'optimisme necessari per a fer front a una, si més no, estranya situació d'enrariment internacional en les relacions humanes. La iniciativa creativa, a l'avantguarda dels avenços tecnològics, possibilita, fent evident, l'optimització de les gestions; també a les institucions, refermant la seva funció pública, mentre instrumentalitza la participació a partir de l'experiència de compartir els entorns immediats acceptant les noves experiències comunicacionals que ens permeten un ús acurat de la tecnologia al nostre abast.
Obrir els ulls. Prendre consciència de la responsabilitat, la necessitat, d'avançar plegats en un exercici docent inter-generacional d'aprenentatge continu construint i compartint identitat.
Qui soc? Qui ets? Qui som? Siau qui sou!
Afortunadament la gratuïtat i la facilitat d'accés a la informació permet més que mai de mais a la història de la humanitat facilitar la convivència fent ús d'eines de treball fins ara exclusives de les corporacions, exclusivament, econòmiques. Ara n'hi podem donar un ús, a més, social, des de la societat civil, i sense la necessitat d'esforços extremadament considerables o hipoteques in-assumibles.
Son Busquets. A tall d'exemple.
No sé ben bé quan , ni cap a on, pel carrer em vaig topar amb el company "F.R." qui em va anunciar la presentació d'al·legacions al Pla de construcció d'habitatges a "Son Busquets".
"Son Busquets" enrere d'ús militar i avui 11 hectàrees inutilitzades a l'espera de més saturació urbanística. 11 hectàrees! Ben enmig de la ciutat.
"F.R." em va convocar a una reunió per a tractar d'agrupar inquietuds entorn a la necessitat, no sols de reflexionar sinó també, d'intervenir en els nostres entorns més pròxims per tal de col·laborar en la recreació d'un entorn més hospitalari i respectuós al costat de les nostres institucions.
Sincerament, la llunyania m'havia distanciat del creixement urbanístic a Ciutat de Palma durant els darrers cinc anys. La convocatòria fou a les 20 hores d'un dia feiner front al Conservatori de Musica. Aclucau els ulls; i aquells que tingueu fresca la memòria, intenteu visualitzar l'entorn cinc anys enrere, sols mitja dècada, obriu els ulls a ara. A mi em resulta esfereïdor. Deixau anar la vista a vol d'ocell que planeja de l'altura de la serra cap a les aigües de la badia de Palma. 11 hectàrees al mig de la ciutat, amb espais verds i espais coberts.
Com és que resten tancats? Perquè s'hi han de construir 1.000, 1.300, 1.800, 2.000 o 3.000 habitatges? Protegits? A quin preu? A quin cost? Qui ho paga?
Nosaltres? Ah és clar, som milionaris. Ho podem comprar! Qui hi posa el preu? Ho comprem! Ho compro! I vull que se'n faci un ús, d'immediat, públic, per la qual cosa proposo; en primer lloc la constitució d'una fundació pública en la qual tots els inversors siguin membres del patronat i socis de la fundació, assumint la responsabilitat del pagament de les despeses necessàries per al manteniment de les instal·lacions, el seu funcionament d'interèssocial, així com de satisfer la despesa de la compra al Ministeri de Defensa de l'estat espanyol, o a qui pertoqui, caldrà conèixer l'estat de la propietat dels terrenys, tot per a garantir-ne un ús públic sostenible.
Soc multimilionari. I tu? T'hi apuntes! Ho podem aconseguir! I mentre ho feim i sense massa esforç, també ens ho passarem bé.
Salutacions i digues la teva. Fes-me arribar un comentari o envia el teu parer a "Son Busquets"
Agustí Baró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
