L’he vist

Sembla com si s'hagués trencat la clau de Mandala i quan sincerament ni recordava que hi havia un debat electoral, el destí m'ha conduit a trobar l'adreça web de televisió espanyola i haver de fer el seguiment del debat electoral per excel·lència de la temporada, prenent notes al marge gracies a google docs.(us en deixo la transcripció del debat sense interpretacions ni anàlisi).
Parlar de guanyadors i perdedors no es cosa senzilla, amb tota probabilitat la seva part de raó tenen els indignats en considerar que hi perdem tots, mes quan, observant en detall, i en concret el debat en qüestió, amb una durada de poc mes de dues hores, l'aspirant es mostra candidat i el candidat sembla un aspirant una mica esgotat, capficats els dos en des-qualificar e intranquil·litzar l'opositor, tot plegat amb el rere fons d'una Espanya amb cinc milions d'aturats i altres tants temorosos de perdre'l que navega a les aigües d'una crisi sistèmica, d'àmbit mundial, de la qual tampoc se'n avenen a raons. Ens mereixem mes!?
Entrar en detall a analitzar el tempo, les aptituds, els gestos i les fites perseguides i aconseguides per ambdós contendents podria arribar a resultar tediós, avorrit, i m'ho estalviaré, emperò si que us en vull referir les perles que personal-ment, sorprenent-me, m'han cridat l'atenció: Destacar la especial atenció al paper preponderat de les PIMES i les pensions en el debat,  on l'un i l’altre han aconseguit preocupar l'audiència. I afortunadament poder destacar que ja a hores d'ara els dos partits majoritaris tenen sobre la taula la realitat d'haver d'afrontar una revisió del sistema electoral.

Cap comentari: