Som-hi, torna-m’hi!


Ja en son més d’un que troben que ja n’hi ha a bastament, que talment tot és un desbarat, em telefonen o fan de veurem per sacsejar el meu enteniment i provar de fer-me reaccionar davant el que troben injust. Un desbarat que afegit al panorama general, de dimensions universals, aconsella, si bé de sempre, prendrer-ho amb calma, alegria i esportivitat, no sempre resulta tan senzill de fer endavant i massa sovint a mi particularment m’enfonsa i em recull en l’ostracisme.

Vagin, com sempre, les meves disculpes per endavant. Disculpes que més d’un, en un estat ja universal, en veure calamitats, de mirar cap a altre costat, podria prendre com a signe de vanitat o pitjor encara de prepotència. Vagi per endavant el meu agraïment i enteneu que em sàpiga greu haver de traslladar-vos qualsevol llàmpeg d’agonia.

He arribat a una situació, i n’accepto la responsabilitat, d’haver de sol·licitar auxili, ajut, ja que em sent del tot, impotent, tot sol per sortir-me’n.

He de fer front a haver d’entrar a presó imminentment i no sortir en un grapat considerable d’anys per la qual cosa m’he decidit amb aquest escrit demanar ajuda si us sembla tan injust com a mi.

Per impagament de pensions i el que anomenaren abandonament de família a més d’haver-me de fer càrrec d’un deute adquirit vaig complir ara ja fa més de quatre anys una condemna d’un any i deu dies de presó, per a més de rebel·lia reincident en els fets. Ara en qualsevol moment em requeriran per a complir altre any més de presó per una sentència ja ferma en la qual se'm castiga per no haver pogut pagar mentre complia presó i en el dia que vaig tenir judici tenir tres treballs i considerar que seguia sense voler pagar la pensió alimentícia. Aquesta sentència que ara provoca la meva sol·licitud d’auxili ha estat recorreguda, afortunadament, en tres ocasions; la primera desestimada, ja que l’argumentació sols recollia el fet que els tres treballs havien estat aportats a la causa com a testimonis de què a partir dels contractes poder fer efectiva la quantitat assignada per a satisfer la pensió alimentícia dels meus fills, el segon recurs ja aportà dos anys de de pagament, també desestimat, el tercer i segons els meus càlculs i coneixement a no ser que encara es pogués recórrer a altres instàncies com per exemple el tribunal d’Estrasburg, ja n’aporta quatre d’anys satisfent l’import. A hores d’ara si duc bé els contes, cosa que començ a dubtar per mor de l’estat d’estupefacció que m’omple, ja van sis mesos sense poder-ho fer i tres també de no poder pagar atraços.

Afortunadamet a la causa ja oberta per aquesta nova situació tenc la fortuna de poder tenir al costat advocada que voluntàriament ara fa dos mesos em dona suport per a afrontar-la. Si bé el que em farà entrar a presó si no hi ha novetats quant al recurs de suspensió de condemna, és la causa ja ferma que per mor dels darrers impagaments, poden desestimar el darrer recurs que fis avui en dia em manté en llibertat.

Així que benvingudes suggerències i aportacions encaminades a aclarir una mica, si fos, la situació. Jo personalment faig contes plantejar dos projectes en els quals no estaria de més la vostra col·laboració. Un va de música i l’altre de signatures.

Quant a les signatures es tractaria de recollir firmes sol·licitant a on pertoqui quelcom així com que no ens sembla just que l’Agustí torni a entrar a la presó, hi ha alternatives. Així que afini quina podria ser la demanda concreta i a qui adreçar-la la podreu trobar per a descarregar a la xarxa amb les indicacions per a fer-les efectives. Tot per tal de provar de despertar altra sensibilitat i aconseguir alleugerir una situació que al meu entendre no beneficia a cap de les parts.

L’altre projecte que us propòs és el que em te ocupat a hores d’ara, paral·lelament a aquest patiment sobreviscut durant aquests darrers dotze anys, que en gran part es la causa de no haver perdut el cap, ja que m’ha mantingut en un reciclatge personal, davant la impossibilitat d’aconseguir un treball convencional, a bastament, satisfactori.

Es tracta de provar d’engegar un projecte d’enregistrament musical. En aquest meu cas no es tracta d’un crowdfunding convencional. La idea comença per tal d’ampliar el meu repertori cançonístic amb la intenció de poder treballar altre públic que el que he conreat més, com es l’infantil. Anar treballant temes per a configurar un repertori que pogués interpretar sol a la guitarra i a l'hora provar de enregistrar-los amb arranjaments senzills, tal volta contant amb la col·laboració de tots aquells músics amb qui he col·laborat al llarg dels anys

El llistat que us faig a mans el vaig elaborar amb la intenció d'efectivament enregistrar-ho en format doble cd, els quals si bé tractats musicalment amb el mateix criteri un fos adreçat a públic, podríem dir, adult, i l'altre amb temes mes de caràcter infantil o familiar per dir-ho de qualque manera. Al cap i a la fi un treball per a donar a conèixer a on som musicalment en aquest moment. Sense renunciar a la imatge nostàlgica de qui segueixo essent.

Els temes que en principi he escollit per anar destriant són els següents:

cd 1; Bon Dia, Father and Son, La cançó del lladre, L’avi mariner, Auca per a Laura Desnos, Cric, Crac, Cric, ciurons, L’home dibuixat, La Banda, When You're Smiling, The shadow of your smile, Smile, O pato!, Aigues de març, Mr Sadman, Puff el Drac Màgic, Over The Rainbow. Plou, What A Wonderful World, Winter wonder land (Hivern meravellós), Have Yourself a Merry Little Christmas, The Christmas Song, Cançó de bressol per a una princesa negra, En sa ma a n'és cor

cd 2; When you wish upon a star, Ràdio Capvespre, La Meteque, Cansei de esperar, You've got a friend, Blue Bossa, Flor de Lis, Fly Me To The Moon, Sense Paraules, Andreu, Misty, Per Sant Joan, Amor de boja joventud, Saps, Aquesta meravella, Tren huracan, Nada (Res), Uno, Sonhos, Contigo En La Distancia, Esperaré, Debí llorar, You Are Too Beautiful, Vine, Perque vull

Els esdeveniments es precipiten i malauradament el temps en aquesta ocasió i en la meva circumstància sembla que torni a proposar-me un parèntesi que personalment preferiria no haver de patir.

I en què podem col·laborar:

A qui vingui de gust col·laborar en l’enregistrament de qualsevol d’aquests temes que propòs o bé en pugui proposar altres (els temes no són definitius) que m’ho faci saber, músics, intèrprets; als estudis i productores segresteu-me (es un dir, la manca de recursos em dificulta la mobilitat) i enregistrem les veus quan avanç millor doncs en estar tancat altra cosa es podrà fer, escriptors, dibuixants, dissenyadors, fotògrafs, vídeo documentalistes, estaria bé anar documentant i presentant el treball, mostreu l’interès en què es pugui produir aquest projecte, posem en funcionament l’entusiasme i recuperem la confiança.

Abraçades i fins sempre
 
Me'n coman a Sant Rescat

repertori: Abril 74



La              Mi

Companys, si sabeu

                 Re

on dorm la lluna blanca,

                sim

digeu-li que la vull

                       Mi

però no puc anar a estimar-la,

   Mi7              La

que encara hi ha combat.



Companys, si coneixeu

el cau de la sirena,

allà enmig de la mar,

jo l'aniria a veure,

però encara hi ha combat.



  lam

I si un trust atzat

                 Do

m'atura i caic a terra

                     solm7

proteu tots els meus cants

                     Do

i un ram de flors vermelles

lam               mi7

a qui tant he estimat,

                 La

si guanyem el combat.



Companys, si enyoreu

les primaveres lliures,

amb vosaltres vull anar,

que per poder-les viure

jo me n'he fet soldat.



I si un trist atzar...

Aturem aquest despropòsit!!

La tassa ja vessa i comença a ser hora de provar de netejar la brutor. Son temps en que els damnificats som més que els que se'n han aprofitat i de segur es veia d'enrere.
Toca decidir si progressam en democràcia o be consentim la involució que ens proposen a traves de l'exercici de la por i la prescripció dels fets en un sistema fet a mida.
No existeix cap procediment acordat per fer front a situacions com la que ens ha tocat en sort topar. Tot el sistema de representació fa fallida i s'ha de procedir a renovar amb garanties de recuperar el seny cap a l'estat de benestar comú. Es fa aconsellable caminar cap a una democràcia participativa i fer-ho de forma pacífica.
Poder estarà be observar amb deteniment com s'ho fan a Islàndia. Poder totes les formacions polítiques han de fer un acte de constricció i atendre en lloc de la representativitat la participació garantint la transparència. Fe-m'ho! Aturem aquest despropòsit!

Moby Dick

Moby Dick, novel·la publicada l'any 1851, de l'autor Herman Melville, esdevé una de les narracions de referencia a la literatura nord-americana. Avui m'ha passat pel cap l'al·legoria de la humanitat enfrontant-se a la naturalesa i ves per on, cercant, cercant he trobat aquesta imatge que al meu parer il·lustra no sols la novel·la, si més no, també la ineficàcia de l'individualisme front a la naturalesa dels fets ...

L’he vist

Sembla com si s'hagués trencat la clau de Mandala i quan sincerament ni recordava que hi havia un debat electoral, el destí m'ha conduit a trobar l'adreça web de televisió espanyola i haver de fer el seguiment del debat electoral per excel·lència de la temporada, prenent notes al marge gracies a google docs.(us en deixo la transcripció del debat sense interpretacions ni anàlisi).
Parlar de guanyadors i perdedors no es cosa senzilla, amb tota probabilitat la seva part de raó tenen els indignats en considerar que hi perdem tots, mes quan, observant en detall, i en concret el debat en qüestió, amb una durada de poc mes de dues hores, l'aspirant es mostra candidat i el candidat sembla un aspirant una mica esgotat, capficats els dos en des-qualificar e intranquil·litzar l'opositor, tot plegat amb el rere fons d'una Espanya amb cinc milions d'aturats i altres tants temorosos de perdre'l que navega a les aigües d'una crisi sistèmica, d'àmbit mundial, de la qual tampoc se'n avenen a raons. Ens mereixem mes!?
Entrar en detall a analitzar el tempo, les aptituds, els gestos i les fites perseguides i aconseguides per ambdós contendents podria arribar a resultar tediós, avorrit, i m'ho estalviaré, emperò si que us en vull referir les perles que personal-ment, sorprenent-me, m'han cridat l'atenció: Destacar la especial atenció al paper preponderat de les PIMES i les pensions en el debat,  on l'un i l’altre han aconseguit preocupar l'audiència. I afortunadament poder destacar que ja a hores d'ara els dos partits majoritaris tenen sobre la taula la realitat d'haver d'afrontar una revisió del sistema electoral.