Dels mocadors no en surten coloms

Dia a dia apareixen greus corrupcions en els assumptes públics: polítics i empresaris mouen influències i confabulen interessos. A tall d’exemple: l’urbanisme a Mallorca o la construcció de les autovies d’Eivissa.S’hi afegeixen repetits escàndols de polítics, bàsicament de la dreta.

Ells, que intenten obligar-nos a viure segons rància i dogmàtica moral (contraris a l’avortament, a l’eutanàsia, a la investigació amb embrions, als matrimonis homosexuals... ), no dubten a emprar els doblers públics de forma privada per enriquir-se escandalosament. Veient aquest desgavell, el meu ofici de psiquiatre em suggereix avui una reflexió.

Estic estupefacte davant d’alguns polítics imputats en casos de corrupció, per la tendència a justificar-se en una malaltia mental. No es pot fer aparèixer una malaltia mental com un colom surt volant del mocador del prestidigitador. Ben segur que els jutges aclariran si són simulacions interessades o patologies contrastades. I si finalment es comproven trastorns psíquics, caldrà establir-ne la relació estricta i temporal amb els actes comesos.

Per cert, la delictologia, en estudiar els delictes que cometen els malalts mentals, no cita mai delictes relacionats amb la corrupció política. Aquests són uns delictes que els malalts mentals no cometen. Amb tanta malaltia mental per a justificar escàndols i corrupcions, s’ofèn la dignitat dels malalts mentals, que han de veure com s’intenten utilitzar les seves dolences per a esvair possibles responsabilitats.

La immensa majoria dels malalts psíquics són d’una integritat absoluta. "No tots els malalts mentals són delinqüents, ni tots els delinqüents han de ser malalts mentals". Aquesta dita és vàlida fins i tot per als polítics!

Soc multimilionari

Disculpeu que gosi de fer una metàfora teatral i em presenti com a multimilionari, no de diners, d'optimisme. Pels meus vestits, el meu rostre afable, feliç, així com per la gran quantitat de lletugues que podeu apreciar a totes i cada una de les meves butxaques, us adonareu que difícilment no podré pagar qualsevol preu que em demaneu per a recuperar el dret a la paraula a la dignitat humana.
I a més! Us convido a fer camí plegats!
Tot un seguit de causalitats, com ben bé precisa el meu company "F.P.", ens van fent a tots plegats, a mi i a qui s'apunta, iniciar la singladura del que comencem a anomenar corporativisme social.
Arreu del món empentes d'optimisme, d'idealistes, s'arrepleguen en xarxes socials, de compromís en la millora de la qualitat de vida, de respecte en i per l'educació en valors. Gràcies a la tecnologia i a la voluntat de multitud de persones emprenedores, com per art de màgia, i en un moment de crisi econòmica internacional, la societat civil s'organitza en xarxes corporatives, solidàries, compromeses vers la realitat que les envolta. Tot plegat amb el somriure de l'optimisme necessari per a fer front a una, si més no, estranya situació d'enrariment internacional en les relacions humanes. La iniciativa creativa, a l'avantguarda dels avenços tecnològics, possibilita, fent evident, l'optimització de les gestions; també a les institucions, refermant la seva funció pública, mentre instrumentalitza la participació a partir de l'experiència de compartir els entorns immediats acceptant les noves experiències comunicacionals que ens permeten un ús acurat de la tecnologia al nostre abast.
Obrir els ulls. Prendre consciència de la responsabilitat, la necessitat, d'avançar plegats en un exercici docent inter-generacional d'aprenentatge continu construint i compartint identitat.
Qui soc? Qui ets? Qui som? Siau qui sou!
Afortunadament la gratuïtat i la facilitat d'accés a la informació permet més que mai de mais a la història de la humanitat facilitar la convivència fent ús d'eines de treball fins ara exclusives de les corporacions, exclusivament, econòmiques. Ara n'hi podem donar un ús, a més, social, des de la societat civil, i sense la necessitat d'esforços extremadament considerables o hipoteques in-assumibles.

Son Busquets. A tall d'exemple.

No sé ben bé quan , ni cap a on, pel carrer em vaig topar amb el company "F.R." qui em va anunciar la presentació d'al·legacions al Pla de construcció d'habitatges a "Son Busquets".
"Son Busquets" enrere d'ús militar i avui 11 hectàrees inutilitzades a l'espera de més saturació urbanística. 11 hectàrees! Ben enmig de la ciutat.
"F.R." em va convocar a una reunió per a tractar d'agrupar inquietuds entorn a la necessitat, no sols de reflexionar sinó també, d'intervenir en els nostres entorns més pròxims per tal de col·laborar en la recreació d'un entorn més hospitalari i respectuós al costat de les nostres institucions.
Sincerament, la llunyania m'havia distanciat del creixement urbanístic a Ciutat de Palma durant els darrers cinc anys. La convocatòria fou a les 20 hores d'un dia feiner front al Conservatori de Musica. Aclucau els ulls; i aquells que tingueu fresca la memòria, intenteu visualitzar l'entorn cinc anys enrere, sols mitja dècada, obriu els ulls a ara. A mi em resulta esfereïdor. Deixau anar la vista a vol d'ocell que planeja de l'altura de la serra cap a les aigües de la badia de Palma. 11 hectàrees al mig de la ciutat, amb espais verds i espais coberts.
Com és que resten tancats? Perquè s'hi han de construir 1.000, 1.300, 1.800, 2.000 o 3.000 habitatges? Protegits? A quin preu? A quin cost? Qui ho paga?
Nosaltres? Ah és clar, som milionaris. Ho podem comprar! Qui hi posa el preu? Ho comprem! Ho compro! I vull que se'n faci un ús, d'immediat, públic, per la qual cosa proposo; en primer lloc la constitució d'una fundació pública en la qual tots els inversors siguin membres del patronat i socis de la fundació, assumint la responsabilitat del pagament de les despeses necessàries per al manteniment de les instal·lacions, el seu funcionament d'interèssocial, així com de satisfer la despesa de la compra al Ministeri de Defensa de l'estat espanyol, o a qui pertoqui, caldrà conèixer l'estat de la propietat dels terrenys, tot per a garantir-ne un ús públic sostenible.
Soc multimilionari. I tu? T'hi apuntes! Ho podem aconseguir! I mentre ho feim i sense massa esforç, també ens ho passarem bé.

Salutacions i digues la teva. Fes-me arribar un comentari o envia el teu parer a "Son Busquets"
Agustí Baró

Identitat, imatge, paraula, veu ...

Un espectacle multi-mitjà sorprenent on s' ens convida a veure i sentir com, també, es pot compartir identitat.

Bandejats

Un espectacle intimista de fusió llinguïstica on agustí interpreta els ritmes mes seductors i convida a llengües germanes a compartir cantant.

T'hi apuntes a cantar!?

També per a tots els públics, emperò especialment adreçat als joves, T'hi apuntes a cantar fa un repàs de l'actualitat musical i ens convida a més de a la festa a reflexionar.

Cançons de Nadal

Per a tots els públics i per a un temps en que el fred recomana acostar-se al foc. L'Agustí acompanyat d'una banda de "swing" ens proposa ballar, també d'aferrats, els més tradicionals i nous ritmes del Nadal.

Canta amb mi

Tot sol com un mussol, amb un guix, una pissarra o un paperot, la veu i qualque vegada acompanyat a la guitarra. Agustí s'adreça als més petitets per a introduir-los al fantàstic món del ritme, la cançó i la paraula.

Perquè vull

Agustí Baró ens convida a recordar i compartir les cançons d'una vida en un format intim on acompanyat pels mes propers i començant per la seva versió del "Perquè vull d'Ovidi Montllor ens condueix a un viatge a la memòria. Espectacle podríem dir generacional.

Cançons del món

Una volta al món que arreplega la riquísima diversitat musical que hi ha al món। Lligant-ho tot amb aportacions de la nostra identitat cultural

Agustí Baró

Palma de Mallorca, 22 de juliol de 1961

És devers a l’any 1975 quan Agustí Baró comença a dedicar-se a la bella tasca d’animar grups d’infants, engrescant-los en la música, el teatre, el mim i el joc, a resultes de l’experiència adquirida de la ma de Pere Pavia, en el col·legi Lluís Vives. Pren part com a fundador, junt a Pep Gómez i Biel Porcel, del grup de teresetes i animació infantil DRACMANS.

Cap a l’any 1976 i fins a l’any 1979, al costat de Yori Oliver, i desprès en solitari 1980 a 1982 en les seves estades parcials a l’illa de Mallorca, participa com a mestre de taller en el col·legi Pius XII de la experiència docent musical anomenada “Sensibilització musical” la qual seguint el sistema d’ensenyament musical “Kodali” introdueix als infants al mon musical amb el suport del joc y la pantomima.

Al 1979 es trasllada a Barcelona on ensenya cançons en solitari i estudia a l’escola Massana d’Arts i Oficis així com al taller municipal de gravat de San Fernando. És durant aquest període quan engega junt a Carles Capdevila l’orquestra Clandestina, grup de teatre de carrer, animació infantil i orquestra de ball en català.

De 1980 a 1983 exerceix com a cap de serveis d’esplai al districte III de Barcelona. A Sarrià viu aleshores una de les experiències més riques: fent-hi molta feina en la consolidació d’allò que s’anomenen centres cívics i que esdevenen autèntics bressols de cultura i focus d’irradiació civico-cultural intensament dinamitzadors. És durant aquest temps que també comparteix estudi i experiències plàstiques amb Keif Paterson i Pere Pi Joan.

Ja abans de partir cap a Barcelona i a resultes de la seva experiència professional com a grafista col·labora en diverses experiències editorials com son “L’Ombra Vesada”, entre altres, i les publicacions de l’Institut d’Estudis Baleàrics de les quals n’és el responsable i dissenyador gràfic, a instancies del seu primer director Jordi Gaia i Estelrich, fins al canvi d’imatge de l’entitat dut a terme el 2004.

Quan torna definitivament a Mallorca,1984, compagina el seu ofici de dissenyador gràfic amb el mon de l’animació infantil i la dinamització socio-cultural.

Al 1985 munta el grup d’animació infantil “RETALLS” i més endavant fa incursions en el mon del jazz, deixant per a gaudir-ne una gens menyspreable discografia.

El tarannà públic d’Agustí Baró com a intèrpret de cançó infantil, tal volta, sigui la causa de que el seu caràcter multi disciplinar pugui haver passat desapercebut; si mes no el seu ofici i saber fer com a director d’art, dissenyador gràfic i publicista n’ha estat una realitat que a ningú de l’ofici i que l’ha hagut de menester pot haver restat en l’oblit.

Circumstancies, pot ser adverses, fan que al 2002 Agustí Baró opti per emprendre una nova singladura que el du a realitzar un reciclatge personal i professional cap al món de la fotografia, la imatge, el vídeo-art, el documental i el cinema del qual en gaudeix i que de segur ens en farà gaudir a tots।

agustibaro.blogspot.com

animador sociocultural

1975 - Pren part com a fundador, junt a Pep Gómez i Biel Porcel, del grup de teresetes i animació infantil DRACMANS
1979 - Engega junt a Carles Capdevila l’orquestra Clandestina, grup de teatre de carrer, animació infantil i orquestra de ball en català.
1980/1983 - Treballa com a coordinador d'activitats d'esplai al districte 3er (Sarrià-Pedralbes) per l’àrea de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Barcelona
1984/1986 - Treballa com a coordinador d'activitats d'esplai als barris de Son Cotoner i Polígon de Llevant a Palma per l’àrea de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Palma de Mallorca
A treballat com a col·laborador, organitzador d'animació per a l'agent de viatges SOLPLAN organitzant les activitats d'animació (volta a Mallorca. 1991 a 1998).
1985 - Fundador del grup d’animació infantil "Retalls", que contà amb la producció artística de Joan Bibiloni i Antoni Cuenca, el treball i la col·laboració excepcional de professionals de la música com a partícips del grup: Antoni Cuenca, Jaume Gelabert, राउल Martinez, Victor Capblanquet, Tomás Merlo, Andrés Enrrique, al contrabaix, Daniel Lagarde, Sebastià Amorós al baix elèctric; Miquel Figuerola, Jaume Crespi "Troski", Jorge Matheos, Salvador Font, Miguel Navarrete, Vicente Climent, Jhon Barrenechea, a la bateria; Noel Quintana, Joan de Deu Franco, Jaume Padrós, Francesc Balaguer, Yori Oliver, Agustí Aguiló, Miquel Pericas, Tito Capblanquet, Edwin Berg, Richard Vinton, Joan de Deu Franco, al piano;; Sebastià Moner, Josep Balaguer, Jaume Tugores, Israel Sandoval, a la guitarra; Artur Hensen, Jorge Galamire, guitarra elèctrica; Jaume Bou, Molly Duncan, saxo tenor, Miquel Angel Aguiló, violoncel, Teressa Miquel, flauta travessera; Rafel Adrover, viola i clarinet; Bonet de Sant Pere, clarinet; Agustí Baró, Marilena Bujosa, Sebastià Moner, Cati Llull, Aina Maria Picó, Noelia, Mònica Ribalaiga, Sophia Reyes, Conxa Buika, Dunia Hedreville, veus; Hans Rosmalen, Miguel Moliner, Pere Homar, a la percussió; Ignaci Sierra, Lluís Muñoz, Marta Feliu, Angela, Cati, Eva, Joan, Maria, ... animació (disculpeu si em deix algú o manca precisar noms i llinatges ho aniré complimentant. Accepto ajuda per a refrescar la memòria. Feis comentaris)
Responsable de l’àrea de cultura a la Federació d'associacions de veïns de Palma des del 1993 fins a la seva incorporació com a treballador en el mon de l’associacionisme comercial, 1995..
1995/2002 - Responsable de dinamització associativa territorial per a "PIMECO" (Petit i Mitja Comerç de Mallorca), entitat federada a la PIMEM. (veure: comerç honest )