L’he vist

Sembla com si s'hagués trencat la clau de Mandala i quan sincerament ni recordava que hi havia un debat electoral, el destí m'ha conduit a trobar l'adreça web de televisió espanyola i haver de fer el seguiment del debat electoral per excel·lència de la temporada, prenent notes al marge gracies a google docs.(us en deixo la transcripció del debat sense interpretacions ni anàlisi).
Parlar de guanyadors i perdedors no es cosa senzilla, amb tota probabilitat la seva part de raó tenen els indignats en considerar que hi perdem tots, mes quan, observant en detall, i en concret el debat en qüestió, amb una durada de poc mes de dues hores, l'aspirant es mostra candidat i el candidat sembla un aspirant una mica esgotat, capficats els dos en des-qualificar e intranquil·litzar l'opositor, tot plegat amb el rere fons d'una Espanya amb cinc milions d'aturats i altres tants temorosos de perdre'l que navega a les aigües d'una crisi sistèmica, d'àmbit mundial, de la qual tampoc se'n avenen a raons. Ens mereixem mes!?
Entrar en detall a analitzar el tempo, les aptituds, els gestos i les fites perseguides i aconseguides per ambdós contendents podria arribar a resultar tediós, avorrit, i m'ho estalviaré, emperò si que us en vull referir les perles que personal-ment, sorprenent-me, m'han cridat l'atenció: Destacar la especial atenció al paper preponderat de les PIMES i les pensions en el debat,  on l'un i l’altre han aconseguit preocupar l'audiència. I afortunadament poder destacar que ja a hores d'ara els dos partits majoritaris tenen sobre la taula la realitat d'haver d'afrontar una revisió del sistema electoral.

En el núvol: 150 eines gratuïtes per a crear materials didàctic...

En el núvol: 150 eines gratuïtes per a crear materials didàctic...: Generadores de cuadernos, libros y publicaciones digitales Cuadernia online (Consejería de Educación y Ciencia de Castilla-La Manch...

Quant a PIMEM. E la nave va

Per anar il·lustrant quant passa recomano el film de Federico Fellini, E la nave va, en el qual, de forma satírica, es retraten les lluites de poder al món de l’òpera. Quant al cap i a la fi la vida segueix. All dat jazz.

Instantània de realitat

Vaig tenir el goig d’assistir a la presentació del diagnòstic social de la barriada de Son Gotleu de Palma, impulsat per l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, amb el que és pretén a més de recollir un retrat de la realitat de la zona, propiciar l’engegada, l’impuls, d’iniciatives, entorn a metodologies concretes, de participació, col·laboració i treball comunitari, a la ciutat de Palma, plantejat reforçar des de l’administració l'articulació de la societat civil i el teixit associatiu. Amb el lema de Barris en marxa 2011 l'àrea de Benestar Social, Treball i Participació afronta aquest repte.
Des de el meu punt de vista, la realitat vessa, amb una aclucada d’ull en la que proven de capturar un simple instant del que ens envolta observarem que poca cosa s’escapa a la necessitat d’haver de reaccionar i emprendre l’acció col·lectiva, aportant, encara que sigui sols, un gra de sorra.
Arreu del món sentim parlar de plans i programes de desenvolupament social, molts dels quals impulsats per alarmes de marginació i deteriorament social aixopluguen la canalització de recursos públics i privats per a dur a terme activitats, accions, pal·liatives que a l’hora constaten les mancances formatives, recomanant labors educatives i preventives.
Cap a on? n'és la pregunta que pot impulsar l'acció pel desenvolupament social. I si em d’acceptar la multiplicitat de respostes en funció de la percepció, també, individual, resultara senzill comprovar les excel·lencies del treball, la col·laboració i la capacitació en xarxa.
Com qui no s’en tem que s’a fet una taca d’oli a la pitera de la camissa o bé l’observa com s’escampa, la tapa o hi posa pols de talco, la taca hi es, i demà al mati ens tornarem a aixecar del somni de l’ahir per haver de trepitjar el present. Facem els somnis realitat