Aquesta tarda en directe he intervingut al programa dirigit per Joan Montse 971 balears. Tenc per mi que avui vespre en tendreu altra ocasió per a veurer-m'hi. Serà a partir de les 0'30 hores del ja dia 10 de setembre de l'any que corre i no atura 2010.
Ben be ara farà dues setmanes l'atzar, com en tantes altres ocasions, feu que en una de les activitats que avui m'ocupen, afortunadament, i que em procuren remuneració econòmica una companya, a qui pel seu cel m'estalvio presentar molt a disgust meu , ja que l'aprecio sobre-manera, em consultes si coneixia cap empresari que en i desprès d'una crisi, vaig entendre, l'interessàs sortir en el programa que ara ens ocupa, a la qual qüestió vaig, espotaneament, respondre: Jo mateix. El resultat ha estat la intervenció que podeu, podreu, gaudir.
Entre altres qüestions, evidents en la intervenció i que us aniré detallant en altres posts, el curiós del cas es que la ocasió em serveix per a recuperar del calaix un article de la meva factura, tramés i publicat al diari de Balears allà cap a l'any 2002, no record exactament la data, titulat com resa el programa i que deia el següent:
... 971, balears
Nou, set, u.
Un d’aquests dies passats, de bon matí, en arribar al treball, saludant en Miquel, un apreciat company de feina, vaig preguntar-li com es trobava; a la qual cosa respongué:
- Com el prefixa de Balears: No ho se tu (No-u se-t u).
Com si es tractes d’una qüestió numèrica atzarosa, de bell nou des d’enllà la mar, podríem dir que, ens havien estigmatitzat per a repetir una i una altra vegada un mantra d’incertesa. Aquesta és una possibilitat que es capfica en apreciar que tots els mals a la nostra comunitat son causats per raons externes. Pot ser sigui així. De ben segur la qüestió del prefixa telefònic a Balears fou a resultes d’una confabulació castellana, conseqüència directe de repensar les qüestions pendents, les voluntats no doblegades, desprès del Decret de Nova Planta. L’expoli fiscal i/o desequilibri de la balança fiscal, la manca de dotació pressupostària en les transferències cap a la nostra comunitat autònoma, les comunicacions, les infraestructures, la televisió autonòmica?, les matricules dels cotxes, ...
Aquesta incertesa, inseguretat, instal·lada en el subconscient col·lectiu, consider-ho, pot haver provocat una manca de confiança, de respecte, envers els altres, i cap a un mateix, conduint-nos a la pèrdua de seguretat, tranquil·litat, i estabilitat emocional que a l’hora ens fa anar, a tots plegats per la vida, rodolant, a colzades i no volent saber res.
Anant a pams:
D’acord amb aquest sentiment d’incertesa instal·lat a la societat en general - no es sols un mal nostrat - i a la nostra comunitat, en particular, a poc més de sis mesos de les eleccions municipals i autonòmiques a les Illes Balears. Quins poden ser els resultats electorals? – 971
La subtilesa en la qual tots i cada un dels partits polítics han anat confegint símbols i estratègies per aconseguir vots, amb més o menys encert i/o rigor, sumant també la gran quantitat d’accions alienants dutes a terme per infinitat de grups organitzats entorn a creences religioses, espirituals, benèfiques, a més del poder de la caixa tonta, el televisor, instal·lada ja a tots i cada un dels indrets a on reposen els humans, i especialment, a la nostra comunitat, la abundant i diversificada oferta d’entreteniment; son elements que a mesura que s’han anat situant han provocat una reacció immunològica dins la societat que ha provocat desconfiança, desinterès i manca de participació en assumptes d’interès general.
S’evidencia la necessitat de rompre amb aquest sentiment d’incertesa, de no voler saber res, recuperant compromís i confiança, transmeten en definitiva honestedat, seguretat i respecte vers els demés, en els polítics, en els agents socials cap als altres i cap a un mateix, per a possibilitar repensar tot el conjunt de regles de joc i agilitzar, consolidar, el procés de vertebració social.
O no? 971
I com fer-ho? 971
Particularment crec que, si bé cal conèixer les regles generals i els comportaments, de manual, que han anat confegint aquest estat de la qüestió, s’ha de rompre amb l’establert posant’hi imaginació i les dosis de responsabilitat pertinents.
Ha arribat l’hora de, veritablement revolucionar conceptes, trencant motllos preestablerts, tornant la sobirania al poble, reclamant la sobirania pel poble, escoltant i, en definitiva, creant els instrument de participació que ho garanteixin. Tot plantejant propostes creïbles, compromeses, essent responsables i millorant a partir de cada un de nosaltres mateixos per tal de transmetre autenticitat, capacitat d’avanç, i oferint credibilitat.
Des de aquesta possibilitat, que em dona escriure una carta al director, d’arribar a la ciutadania, amb el consentiment del Sr. Director, vull plantejar-vos a tots plegats sortir d’aquest estat alfa d’incertesa i realitzant tres toquets discrets sobre el cap engegar les neurones per tal de prendre consciència del qu’ens envolta i participar.
Fins una altra Agustí Baró Bauló. SUS, BALEARS!
Ben be ara farà dues setmanes l'atzar, com en tantes altres ocasions, feu que en una de les activitats que avui m'ocupen, afortunadament, i que em procuren remuneració econòmica una companya, a qui pel seu cel m'estalvio presentar molt a disgust meu , ja que l'aprecio sobre-manera, em consultes si coneixia cap empresari que en i desprès d'una crisi, vaig entendre, l'interessàs sortir en el programa que ara ens ocupa, a la qual qüestió vaig, espotaneament, respondre: Jo mateix. El resultat ha estat la intervenció que podeu, podreu, gaudir.
Entre altres qüestions, evidents en la intervenció i que us aniré detallant en altres posts, el curiós del cas es que la ocasió em serveix per a recuperar del calaix un article de la meva factura, tramés i publicat al diari de Balears allà cap a l'any 2002, no record exactament la data, titulat com resa el programa i que deia el següent:
... 971, balears
Nou, set, u.
Un d’aquests dies passats, de bon matí, en arribar al treball, saludant en Miquel, un apreciat company de feina, vaig preguntar-li com es trobava; a la qual cosa respongué:
- Com el prefixa de Balears: No ho se tu (No-u se-t u).
Com si es tractes d’una qüestió numèrica atzarosa, de bell nou des d’enllà la mar, podríem dir que, ens havien estigmatitzat per a repetir una i una altra vegada un mantra d’incertesa. Aquesta és una possibilitat que es capfica en apreciar que tots els mals a la nostra comunitat son causats per raons externes. Pot ser sigui així. De ben segur la qüestió del prefixa telefònic a Balears fou a resultes d’una confabulació castellana, conseqüència directe de repensar les qüestions pendents, les voluntats no doblegades, desprès del Decret de Nova Planta. L’expoli fiscal i/o desequilibri de la balança fiscal, la manca de dotació pressupostària en les transferències cap a la nostra comunitat autònoma, les comunicacions, les infraestructures, la televisió autonòmica?, les matricules dels cotxes, ...
Aquesta incertesa, inseguretat, instal·lada en el subconscient col·lectiu, consider-ho, pot haver provocat una manca de confiança, de respecte, envers els altres, i cap a un mateix, conduint-nos a la pèrdua de seguretat, tranquil·litat, i estabilitat emocional que a l’hora ens fa anar, a tots plegats per la vida, rodolant, a colzades i no volent saber res.
Anant a pams:
D’acord amb aquest sentiment d’incertesa instal·lat a la societat en general - no es sols un mal nostrat - i a la nostra comunitat, en particular, a poc més de sis mesos de les eleccions municipals i autonòmiques a les Illes Balears. Quins poden ser els resultats electorals? – 971
La subtilesa en la qual tots i cada un dels partits polítics han anat confegint símbols i estratègies per aconseguir vots, amb més o menys encert i/o rigor, sumant també la gran quantitat d’accions alienants dutes a terme per infinitat de grups organitzats entorn a creences religioses, espirituals, benèfiques, a més del poder de la caixa tonta, el televisor, instal·lada ja a tots i cada un dels indrets a on reposen els humans, i especialment, a la nostra comunitat, la abundant i diversificada oferta d’entreteniment; son elements que a mesura que s’han anat situant han provocat una reacció immunològica dins la societat que ha provocat desconfiança, desinterès i manca de participació en assumptes d’interès general.
S’evidencia la necessitat de rompre amb aquest sentiment d’incertesa, de no voler saber res, recuperant compromís i confiança, transmeten en definitiva honestedat, seguretat i respecte vers els demés, en els polítics, en els agents socials cap als altres i cap a un mateix, per a possibilitar repensar tot el conjunt de regles de joc i agilitzar, consolidar, el procés de vertebració social.
O no? 971
I com fer-ho? 971
Particularment crec que, si bé cal conèixer les regles generals i els comportaments, de manual, que han anat confegint aquest estat de la qüestió, s’ha de rompre amb l’establert posant’hi imaginació i les dosis de responsabilitat pertinents.
Ha arribat l’hora de, veritablement revolucionar conceptes, trencant motllos preestablerts, tornant la sobirania al poble, reclamant la sobirania pel poble, escoltant i, en definitiva, creant els instrument de participació que ho garanteixin. Tot plantejant propostes creïbles, compromeses, essent responsables i millorant a partir de cada un de nosaltres mateixos per tal de transmetre autenticitat, capacitat d’avanç, i oferint credibilitat.
Des de aquesta possibilitat, que em dona escriure una carta al director, d’arribar a la ciutadania, amb el consentiment del Sr. Director, vull plantejar-vos a tots plegats sortir d’aquest estat alfa d’incertesa i realitzant tres toquets discrets sobre el cap engegar les neurones per tal de prendre consciència del qu’ens envolta i participar.
Fins una altra Agustí Baró Bauló. SUS, BALEARS!
+00.32.50.png)
