Com qui no diu res. La etiqueta comença a adquirir presència mediàtica. Revolució tecnològica.
La tecnologia ens cega, perquè estam immersos en ella, comentava Godfrey Reggio a una entrevista a "La Jornada" a propòsit de la presentació de la Trilogia Qatsi, films documentals que recomano amb entusiasme. Gaudir de bon cinema com seguir els treballs i anàlisis que fan Manel Castells i Richard Sennett, ajuda a contemplar altres consciències.
Cap ficat en aquesta apreciació d'immersió personal, col·lectiva, sense adonar-me'n, bé, de fins a on m'arriba l'aigua, intent observar des de certa distància, la més allunyada possible per apreciar la dimensió d'on em trob.
De revolucions n'hem sentit parlar d'unes quantes. Resulta evident. També podríem etiquetar com a tecnològica la que acordarem anomenar com a "Revolució Industrial" i de la qual en quedam alguns dinosaures de diferents estaments del procés d'industrialització.
L'us del foc ens ha permès conèixer civilitzacions prehistòriques, les troballes arqueològiques d'objectes d'us quotidià, ... Tota una descoberta que il·luminà el procés de les civilitzacions.
Al cap i a la fi màgicament la vida es present constantment com ens suggereix la Trilogia Qatsi.
D'antuvi la tecnologia s'ha presentat com a instrument par aconseguir qualque fita. Fita que d'alguna manera ens ha permés observar evolució, progrés. Millora. Per a qui? Ves a saber, la història ens ho narra.
A més de destacar l'estri es fa senzill observar que la manera d'usar-lo es el que realment transcendeix el el col·lectiu comú, conferint cultura. Altre element a destacar es l'actitud.
Com els humans em fet us de la pedra, del foc, el ferro, la roda, i amb quina actitud ens hi em regalat.
En deixar-me corprendre per aquestes noves possibilitats de col·laboració en xarxa i m'afanyava en proclamar-ho com a "bot quàntic", m'en vaig adonar que la usabilitat i la excel·lencia marcarien la diferència i les possibilitats d'avançar, de progressar, immersos en aquesta revolució tecnològica.
Per acabar d'arrodonir aquest mini post de reflexió continua us deixaré amb el vídeo, trobat, com a publicitat, al Wired, de la darrera estrella de Nokia, la terminal Nokia 900. El vídeo curiosament comença amb clares al·lusions a Demòcrit.
Meravellant-me, mentre faig els roïssos (aquest terme pot ser idoni per a un post més íntim).Xalau-ne. Això no atura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada