Vèncer la vanitat

Pieter Claez, Vanité, La Haye, Mauritshuis, 1630.

Si no fos per, aquesta dèria de compartir, al meu humil entendre, la possibilitat d'avançar (...Cap a on?), la solitud podria arribar a esdevenir una mussa embriagadora, extremadament seductora, amb la qual poder, o no, emprendre l'aventura de re-inventar-se cada dia. Renunciar a un mateix, malgrat sigui a estones, per afrontar el conflicte de relacionar-se, requereix d'una forta determinació (Aquesta determinació no sempre ha vençut l'impuls de satisfer la vanitat).
La individualitat, esdevé factor crucial, la essència, en les relacions, a l'hora que, es fa present gràcies a la percepció en relació a altres particularitats. Al marge d'aprofundir en aquestes qüestions, sobre les quals, per altre costat podem trobar referents des de l'antigor, el meu interès es centra en els processos de canvi social que es donen avui i la seva incidència en la divisió del treball.
Facilitar coneixement així com adquirir habilitats per a poder conviure en societat, assolint cada vegada més dosis de co-responsabilitat social, si m'ho permeteu, penso, te a veure en aprendre a acceptar-ho, acceptar-se a un mateix, acceptar als altres, acceptar la responsabilitat que representa afrontar un desemvolupament sostenible, immersos en aquesta foguera de vanitats.
_ Mentre reflexion en tot plegat m'arriba entre altres aquest enllaç, que recomano, on de vell nou, a "El Caparazón", Dolors Reig ens parla dels reptes a afrontar en l'entorn univeritari, destacant la importancia de la personalització quant a les possibilitat d'aprenentatge i accés al coneixement.

_(En la entrada al Buzz m'hi atreveixo a comentar ...)
_ En - aquest - el mini post que estic treballant, i en el qual m'he quedat una mica paralitzat, apunt un aspecte de la personalització, al meu entendre, on om hauria de plantejar-se accedir a noves possibilitats de maduració i creixement social, es tracta de la necessitat, entre altres coses, de vèncer la vanitat. M'explic ...
_ He de confessar que es aquí on la cosa es complica.
_Personalment m'interesso en les possibilitats d'ajustar una metodologia d'aprenentatge que faciliti l'accés universal al coneixement. Quasi res.
Sembla que me'n adon de que, al cap i a la fi, les dreceres i els obstacles, que apareixen en el trajecte, depenen de les aptituds i en els hàbits dels individus en relació amb els demés, entorn a les possibilitats de comunicació. ...

Cap comentari: