Vèncer la vanitat

Pieter Claez, Vanité, La Haye, Mauritshuis, 1630.

Amb simplicitat i elegància.              Immersos en la revolució tecnològica

Si no fos per, aquesta dèria de compartir, al meu humil entendre, la possibilitat d'avançar (...Cap a on?), la solitud podria arribar a esdevenir una mussa embriagadora, extremadament seductora, amb la qual poder, o no, emprendre l'aventura de re-inventar-se cada dia. Renunciar a un mateix, malgrat sigui a estones, per afrontar el conflicte de relacionar-se, requereix d'una forta determinació (Aquesta determinació no sempre ha vençut l'impuls de satisfer la vanitat).
La individualitat, esdevé factor crucial, la essència, en les relacions, a l'hora que, es fa present gràcies a la percepció en relació a altres particularitats. Al marge d'aprofundir en aquestes qüestions, sobre les quals, per altre costat podem trobar referents des de l'antigor, el meu interès es centra en els processos de canvi social que es donen avui i la seva incidència en la divisió del treball.
Facilitar coneixement així com adquirir habilitats per a poder conviure en societat, assolint cada vegada més dosis de co-responsabilitat social, si m'ho permeteu, penso, te a veure en aprendre a acceptar-ho, acceptar-se a un mateix, acceptar als altres, acceptar la responsabilitat que representa afrontar un desemvolupament sostenible, immersos en aquesta foguera de vanitats.
_ Mentre reflexion en tot plegat m'arriba entre altres aquest enllaç, que recomano, on de vell nou, a "El Caparazón", Dolors Reig ens parla dels reptes a afrontar en l'entorn univeritari, destacant la importancia de la personalització quant a les possibilitat d'aprenentatge i accés al coneixement.

_(En la entrada al Buzz m'hi atreveixo a comentar ...)
_ En - aquest - el mini post que estic treballant, i en el qual m'he quedat una mica paralitzat, apunt un aspecte de la personalització, al meu entendre, on om hauria de plantejar-se accedir a noves possibilitats de maduració i creixement social, es tracta de la necessitat, entre altres coses, de vèncer la vanitat. M'explic ...
_ He de confessar que es aquí on la cosa es complica.
_Personalment m'interesso en les possibilitats d'ajustar una metodologia d'aprenentatge que faciliti l'accés universal al coneixement. Quasi res.
Sembla que me'n adon de que, al cap i a la fi, les dreceres i els obstacles, que apareixen en el trajecte, depenen de les aptituds i en els hàbits dels individus en relació amb els demés, entorn a les possibilitats de comunicació. ...

Llegenda amb agilitat mental

Narra una antiga llegenda, que a l'edat mitjana, un home molt virtuós va ser Acusat injustament d'haver assassinat a una dona. En realitat, el vertader autor era una persona molt influent del regne i per això, des del primer moment buscaren a un "boc expiatori" per encobrir al veritable culpable. L'home va ser portat a judici, ja coneixent que hi hauria escasses o cap oportunitat d'escapar al terrible veredicte: La Forca! El jutge, còmplice també, va tenir cura de donar tot l'aspecte d'un judici just i per això li va dir al Acusat: "Coneixent la teva fama d'home just i devot del Senyor, anem a deixar-li el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent. Escolliràs un d'ells i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí. "Per descomptat, el funcionari corrupte havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda:" CULPABLE " i la pobra víctima, encara sense conèixer els detalls, es va adonar que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria. El Jutge va comminar l'home a prendre un dels papers doblegats. Aquest inspirà profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats pensant, i Quan la sala començava ja a impacientar-se, va obrir els ulls i amb un estrany somriure, va escollir i agafà un dels papers i portant-lo a boca seva, el va engolir ràpidament. Sorpresos i indignats els presents, el van retreure iradament. Però ... Què has fet? ... I ara? ... Com sabrem el veredicte? "És molt senzill", va respondre l'acusat: "És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem que deia el que jo vaig escollir" Amb disgust, van haver d'alliberar l'acusat, i mai més varen tornar-lo un molestar.

Per més que se'ns presenti una situació, mai deixem de buscar la sortida ni de lluitar fins a l'últim moment. ¡¡¡SE CREATIU! QUAN tot sembli perdut, Emprà la imaginació.

En moments de crisi "sols la imaginació és més important que el coneixement" (Albert Einstein)

Manifestació conta la corrupció

El passat dijous 4 de març un bon grapat de ciutadanes i ciutadans, més de 2000, de Palma acudiren a Cort a la convocatòria de la Plataforma contra la corrupció. Encoratjats per la indignació front als escàndols de corrupció a la política insular s'afanyaren en un abraç multitudinari que transità front a l'Ajuntament de Palma, la seu del Conselll Insular i el Parlament ...
El cant dels partisans m'ha semblat un fons musical idoni. (versió de George Moustaqui) 

Immersos en la revolució tecnològica

...Cap a on?                                    Amb simplicitat i elegància.

Com qui no diu res. La etiqueta comença a adquirir presència mediàtica. Revolució tecnològica.
La tecnologia ens cega, perquè estam immersos en ella, comentava Godfrey Reggio a una entrevista a "La Jornada" a propòsit de la presentació de la Trilogia Qatsi, films documentals que recomano amb entusiasme. Gaudir de bon cinema com seguir els treballs i anàlisis que fan Manel Castells i Richard Sennett, ajuda a contemplar altres consciències.
Cap ficat en aquesta apreciació d'immersió personal, col·lectiva, sense adonar-me'n, bé, de fins a on m'arriba l'aigua, intent observar des de certa distància, la més allunyada possible per apreciar la dimensió d'on em trob.
De revolucions n'hem sentit parlar d'unes quantes. Resulta evident. També podríem etiquetar com a tecnològica la que acordarem anomenar com a "Revolució Industrial" i de la qual en quedam alguns dinosaures de diferents estaments del procés d'industrialització.
L'us del foc ens ha permès conèixer civilitzacions prehistòriques, les troballes arqueològiques d'objectes d'us quotidià, ... Tota una descoberta que il·luminà el procés de les civilitzacions.
Al cap i a la fi màgicament la vida es present constantment com ens suggereix la Trilogia Qatsi.
D'antuvi la tecnologia s'ha presentat com a instrument par aconseguir qualque fita. Fita que d'alguna manera ens ha permés observar evolució, progrés. Millora. Per a qui? Ves a saber, la història ens ho narra.
A més de destacar l'estri es fa senzill observar que la manera d'usar-lo es el que realment transcendeix el el col·lectiu comú, conferint cultura. Altre element a destacar es l'actitud.
Com els humans em fet us de la pedra, del foc, el ferro, la roda, i amb quina actitud ens hi em regalat.
En deixar-me corprendre per aquestes noves possibilitats de col·laboració en xarxa i m'afanyava en proclamar-ho com a "bot quàntic", m'en vaig adonar que la usabilitat i la excel·lencia marcarien la diferència i les possibilitats d'avançar, de progressar, immersos en aquesta revolució tecnològica.
Per acabar d'arrodonir aquest mini post de reflexió continua us deixaré  amb el vídeo, trobat, com a publicitat, al Wired, de la darrera estrella de Nokia, la terminal Nokia 900. El vídeo curiosament comença amb clares al·lusions a Demòcrit.

Meravellant-me, mentre faig els roïssos (aquest terme pot ser idoni per a un post més íntim).Xalau-ne. Això no atura!

Amb simplicitat i elegància

 

Encetava, dies enrere, a reflexionar sobre cap a on ens pot conduir, afanyar-nos en, l'us de les noves tecnologies. En quin es el panorama social en el que despunten noves maneres de fer i relacionar-nos amb l'entorn. En on volem anar, estam, o bé evolucionam.

La naturalesa del qui, es mostra essencial, per a traçar la possible trajectòria ..., dissenyant multitud d'estratègies ...

Observar, la dimensió de l'univers d'usuaris que cada cop es van afegint, afortunadament, gracies a una cada vegada major, millor, i més garantida accessibilitat, a la xarxa , i aprendre a col·laborar mentre treballem, també, en acordar una ètica, uns valors, per a la elaboració de criteris, normes, d'accessibilitat, o fins i tot, pot ser, una metodologia universal d'accés a la xarxa, proposant codis deontològics que en garanteixin l'us més acurat i respectuós possible.

El fet es que ens trobem en la vertiginosa onada de l'esdevenidor quotidià, davant les nostres particulars realitats i on aquestes depenen de condicionaments, socials, culturals, ..., i geogràfics, diversos.

Amb simplicitat i elegància.

De la mateixa manera que o faríem en un entorn real, la qual cosa passa per: entre moltes altres coses, cada matí, haver de llevar-te, rentar-te, o no, les dents, haver de tapar, o no, les nueses, per a provar, o no, d'aconseguir presentar la individualitat en societat, les preocupacions, o no, de les avantatges que procura tenir un sostre, l'alimentació garantida, l'assistència, l'atenció.

Internet es revela com un territori més a descobrir, on aconseguir-ho no passa afortunadament per haver de defensar-te a trets mentre s'avança en la conquesta de nous horitzons.

Com fer-ho passa per la opció personal que cada entorn natural et procura.

I per a gustos? Colors ...,  modes, interessos, il·lusions, somnis, ...

Gotes d'il·lusió, de màgia, d'atzar, d'immediatesa sorprenen la quotidianitat en que es van integrant usos en aplicacions diverses. La usabilitat, la simplicitat, senzillesa, es converteix en un valor afegit que accelera formules de participació, multi-disciplinaries, i diverses; les quals precisen nivells d'aprenentatge i maduració específics per a garantir-ne l'èxit, en funció a les expectatives. L'elegància també resulta una estratègia valuosa a tenir present a l'hora de fer més atractiva l'aventura de compartir en xarxa.

La Internet de les persones precisa d'un compromís elevat en accelerar els processos d'alfabetització digital. La Internet de les persones precisa d'uns mínims d'accessibilitat universal, en la qual la vulnerabilitat de la identitat i autenticitat individual quedin protegides.

La totalitat d'agents socials que intervenen en aquests que fers han de procurar traçar camins cap a nous horitzons on els factors de co-responsabilitat social marcaran les diferencies.

El naixement d'un nadó, a data d'avui, queda reconegut en el registre civil, a la partida de naixement. Es més que probable que en breu afegit a les dades oportunes trobem links a antecedents en presentacions multimitjà. El seu creixement, maduració e inserció social sempre ha anat lligat a la responsabilitat adquirida per l'entorn.

L'acceptació d'un entorn divers per naturalesa amb les possibilitats de comunicació que existeixen a l'actualitat ha de permetre garantir la optimització de recursos per a afrontar els reptes socials que s'ens presenten.

... Cap a on?

Disculpareu la retòrica que prova de fer entenedor l'esdevenir del pensament personal i el pensament col·lectiu en els temps que corren. Dic em disculpareu per la dissertació que em proposo fer sobre els nous usos relacionals que s'ens presenten gracies a l'allau de noves tecnologies i la possibilitat de col·laborar en xarxa.
La recorreguda dita de "Sols se que no se res", atribuïda a Sòcrates, que sembla continuava dient: "a diferencia d'aquells que diuen saber-ho tot"; se'm presenta a la memòria com a caricatura de la situació d'esglai social davant la incertesa ens els canvis que ens ha tocat en sort presenciar, i al mateix temps m'entusiasma la possibilitat de recerca col·lectiva (Pierre Lévy).
M'he decidit a encapçalar aquest escrit amb la qüestió de "Cap a on?" a conseqüència de que si bé, personalment, faig costat la visió optimista que ens situa en un continu procés de maduració social, no està de més llançar la pregunta al núvol per a intentar esbrinar les fites que ens podríem, podem, o hem de proposar plegats.
M'he permés anar a visitar la Viquipèdia, a la recerca de contextualitzar entorn a societat i tecnologia, i m'hi he trobat una no gens meinspreable aportació col·lectiva de coneixement. Us en recomano la lectura, atrevint-me a extreuren el paràgraf destacat:

"Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d'eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua" (Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003)^[1]"

Us he de comentar, resulta il·lustratiu, que mentre tafanejava a Internet m'he capficat en llegir un dels darrers posts de Dolors Reig a El Caparazon, Everyware, Internet of things, visualización de datos y Sociedad científica, el qual, afegit a aquest sentiment d'haver d'aportar allò que em volta pel cap, m'ha empés a escriure aquestes ratlles amb la voluntat de col·laborar a entre tots fer possible un mon millor.

Tampoc fa massa dies em felicitava d'una singladura en xarxa sobre "Consultoria artesana", ressenyat al Buzz per Dolors Reig i Anna Cabañas entre altres que després he començat a seguir, que amb la seva declaració de principis em convencia de que això avança positivament ...

... Cap a on?

LA ROMÀNTICA DEL SALADAR

Una bona manera d'anar-mos coneguent